Joan Güell, 198 08028 Barcelona

Aregall

Mn. Jaume Aregall Comas Rector emèrit de la parròquia de Sant Josep Obrer de Barcelona, morí a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Barcelona, el 7 d’agost de 2015, als 72 anys de vida cristiana i 44 de ministeri sacerdotal, havent rebut els Sagraments i confortat amb l’oració de l’Església.

Mn.Aregall nasqué a Barcelona el 27 de març de 1943. Va fer els estudis al nostre Seminari Conciliar i fou ordenat prevere el 9 de novembre de 1970 a la parròquia del Sagrat Cor de Jesús, a Sabadell, on va fer l’etapa diaconal i en fou vicari i també a Sant Julià d’Altura (1970) a la mateixa ciutat. També fou vicari de la parròquia de Santa Bernardeta (1976), rector de Sant Josep Obrer (1998) i adscrit a Sant Sebastià de Verdum (2012). Durat deu anys va ser missioner diocesà a Xile.

La missa exequial en sufragi de la seva ànima es va celebrar el dilluns dia 10 d’agost de 2015, a les 11 hores, a la capella de la Residència de Sant Josep Oriol. Fou presidida pel Vicari Episcopal de la Zona Pastoral e, Mn. Joan Cuadrench, donat que el Sr. Cardenal-Arquebisbe i el Sr. Bisbe Auxiliar eren aquell dia absents de l’arxidiòcesi. Amb Mn. Cuadrench varen concelebrar els tambe Vicaris Episcopals Mn. Joan Galtés i Mn. Jesús Sanz, i un bon grup de preveres, entre els que hi havia els preveres de la Residència i membres de l’Associació Sacerdotal del Pradó, de la qual el mossèn difunt era membre. També hi varen assistir els seus familiars i feligresos de les comunitats parroquials a les que va servir. En l’homilia, Mn. Joan Cuadrench va dir, interpretant l’emoció de la comunitat: «en aquests moments tenim el sentiment de la pèrdua, de la separació,d’ un cert buit, és humà que sigui així. Però aquest sentiment està amarat d’un altre sentiment també intens: el sentiment de l’agraïment al Senyor per la vida d’en Jaume. Agraïm la seva vida i preguem que participi plenament de la resurrecció de Jesucrist. Ell que tant cercava de conèixer més i més Jesucrist en els «Estudis d’Evangeli, que visqui la joia de veure’l en la seva llum». Mn. Cuadrench també va dir que «fa uns mesos —ja malalt d’una llarga malaltia— va enviar a la comunitat de Sant Josep Obrer un escrit on feia com un balanç de la seva vida i que després llegirem perquè és un testimoni de fe i de vida, en el qual diu: ‘Dono gràcies a Déu per la confiança immerescuda’, referint-se al seu ministeri de capellà. Ell estava content de la vida que havia viscut, estava content d’haver-se dedicat preferentment als pobres, als senzills, als treballadors. En aquesta eucaristia unim-nos a l’acció de gràcies que ell feia. Nosaltres també donem gràcies al Senyor per la vida de Mn. Jaume, per tota la seva dedicació a l’Evangeli, als pobres, a tothom. Donem gràcies per la manera com ha viscut la malaltia, com l’ha acceptada, amb pau, amb serenor, amb confiança. Va saber retirar-se, va saber acceptar la seva nova situació amb senzillesa i humilitat, ell era prou conscient de les seves flaqueses i mancaments, per això ara demanem al Senyor que l’aculli, purifiqui i transformi tota la seva vida a fi que Mn. Jaume pugui viure plenament a la llum de la mirada de Déu i participi en la vida dels sants.»

En el testimoni de Mn. Aregall llegit al final de la celebració deia, entre altres coses: «Vull expressar amb força una acció de gràcies per totes les persones que, d’una forma o altra, m’han ajudat a poder viure la vida amb aquests ideals. En especial dono gràcies al Pradó amb els ensenyaments del pare Chévrier i al companys que hem fet camí plegats. Prego a Déu perquè mai no perdem les ganes de seguir Jesús, pobres entre els pobres». Abans del respons de cloenda de la celebració, varen pronunciar unes paraules, molt commoguts, un dels seus germans i altres persones molt vinculades amb Mn. Jaume. Mn. Joaquim Vives, company de la Residència de Sant Josep Oriol, li va dedicar una poesia que fou cantada al final, en què recordava la donació del mossèn a Déu i als germans, a Can Oriach, Copiapó, al llunyà Xile i a la parròquia de Sant Josep, «dels obrers el patró». I acaba dient: «Ja rendit i malalt enmig nostre/ hem palpat ta ofrena i bondat/. Oh, mercès per ta vida tan plena/, d’alegria, de fe i caritat.»  (Butlleti del bisbat)