Joan Güell, 198 08028 Barcelona

JOAQUIMA DE VEDRUNA (1783-1854)

Una dona santa en el seu temps

 

NAIXEMENT 1783

Barri del Raval entre la muralla romana (I-IV) i la segona (XIV).

Regnat de Carles III. La ciutat s'ha refet de la Guerra de Successió (1702-1714) en el nou marc legislatiu del decret de Nova Planta. Creació de la Reial Audiència on treballa el seu pare com a procurador.

Viuen al Carrer de l'Hospital en un casalici edificat pels avantpassats paterns, vinguts de terres de La Selva (XVII).

La bategen a Santa Maria del Pi. És el divendres Sant d’aquell mes d'abril

 

INFANTESA I ADOLESCÈNCIA (1783-1799)

La seva mare és descendent de terres del Maresme, Cabrera.

En el Raval hi conviuen habitatges familiars, altres de pisos, fàbriques i tallers, obres assistencials   (Hospital de la Santa Creu, l'Hospital de Sant Llàtzer, la Casa d'Infants Orfes entre Tallers i Bon Succés) i molts convents. Hi viu gent de diferents classes socials: benestants, treballadors, frares i monges, i exiliats francesos que fugen de la Revolució francesa. Hi ha el Primer Vapor (1783) d'Erasme Gònima, fabricant d'indianes i director durant la guerra de la Casa de Caritat, que visitaran Carles IV i la seva esposa durant una visita a Barcelona (1802); era entre el Carrer del Carme i la Riera alta.

Joaquima és la 5a de 8 germans. Les noies estudien a casa i els dos nois, Ramon l'hereu i Joaquim, estudiaran lleis a Cervera. El gran serà regidor perpetu de l’ajuntament, membre de Junta Comerç, Acadèmia Bones Lletres i de Jurisprudència.

La MD del Carme és la patrona del Raval i al seu voltant hi ha tres convents carmelitans: a la Rambla el de Sant Josep (descalços), on hi ha l’actual Mercat de la Boqueria, al carrer del Carme, el dels calçats davant de l'Hospital i el de les descalces al mateix carrer de l'Hospital i prop de Cals Vedruna.

 

MATRIMONI I FILLS (1799-1816)

El marit, Teodor de Mas Solà, fill de terratinents de Vic, ha estudiat lleis a cervera i treballa de procurador a la Reial Audiència amb el Sr. Vedruna.

S'hi casa al Pi. Ell té 25 anys i ells en fa 16 la setmana següent. Regna Carles IV. Viuen al carrer de les Penedides (d'Hospital a c. Nou de la Rambla)

Tenen 9 fills i sis viuen molts anys.

La vida familiar interrompuda per la Guerra del Francès. Ella marxa a Vic a cals sogres i ell hi participa a partir de 1809 en diverses campanyes: Sabassona, el Congost, ...

Joaquima marxa a peu a les muntanyes del Montseny, es refugia al Clot de la Móra (Pla de la Calma).

Quan acaba la guerra tornen a Barcelona, cal captar nous clients, neix l'última nena, la Marieta/M del Carme. Viuen al carrer Raurich.  El marit té tuberculosi i ella erisipela. Ell mort i és enterrat al convent dels Caputxins de Vic, vestit de franciscà.

 

VIDUITAT I EDUCACIÓ DELS FILLS (1816-1825)

Desfà casa, se'n va al mas Escorial amb les criatures i cuida el sogre. Té plets amb les cunyades que reclamen l’herència. Ajuda malalts a l'Hospital de Vic

Regnat de Ferran VII. Gran inestabilitat d'absolutisme a constitucionalisme.

Quatre filles es fan monges.  Ingressen a Pedralbes, l'Anna i la Teresa i a Vallbona, la Teodora i la Marieta.

Exili a Prades amb les tres petites Teresa, Teodora i Marieta (1822-23) per l’inestabilitat

Casament dels dos fills, Josep Joaquim i Agnès a Vic 1823

Apadrina el primer nét, en Lluïset, a Igualada 1824

Fill pres a Hostalric. Aconsegueix alliberar-lo (1827)

 

FUNDADORA ACTIVA I ESPIRITUAL (1826-1849)

Animada pel seu confessor, el caputxí fra Esteve d'Olot i el bisbe de Vic, Pablo de Jesús Corcuera.

Fa els primers vots el dia de Reis de 1826 al Palau del Bisbe. Germanes Carmelites de la Caritat

Anterioorment s’han aprovat dues lleis de les quals en farà ús a través de la Congregació

1822 Ley de Beneficencia, regula Hospitals i Cases de Caritat. Pacta amb les Juntes de Beneficència tres aspectes: econòmic, habitatge i disciplina.

1825 Primera legislació referida a les escoles de primeres lletres.

Per a les escoles tracta amb els Ajuntaments i Juntes Locals d'Inspecció

Fundacions d'escoles de nenes i atenció a cases de Caritat posant-se d'acord amb ajuntaments, institucions benèfiques. Tres monges per establiment comunitari.

Esclata la I Guerra Carlina i s'apliquen les lleis de desamortització en els regants de Carles IV, Ferran VII i Isabel II.

Hospital de Berga (1837-39) En el marc de la guerra li demanen ajuda a l’Hospital de Sang. Fugida pels Pirineus a peu i exili a Perpinyà amb 15 germanes. Es mantenen les Cases de Caritat de Vic, Barcelona, Solsona i Cardona

Espartero Bombardeja Barcelona des de Montjuic (1842) i cauen bombes al Raval. A la Casa de Caritat en cau i explota una al pati. Li aconsellen que no torni.

El fill del Baró de Maldà es membre de la Junta de la Casa de Caritat de BCN. Li envia una tartana a Figueres pel retorn. Arran dels bombardejos, la Junta escriu a les germanes:La Junta sabe que usted y sus benemèritas compañeras han sido constantes en el servicio de los pobres en los pasados dias de transtorno y que en las horas fatales del bombardeo tuvó usted la buena idea de recórrer continuamente la casa dando las mas acertadas disposiciones  para mantenen el orden y asistir con prontitud a donde  fuese más necesario, haciéndolo con un celo y diligencia muy superiores a su sexo.

Quan torna pot visitar les filles i vetllar pels interessos del fill que encara serà a França fins al 1849.

El 1843 coneix Antoni M. Claret, rector de Viladrau que revisarà les addicions a les Constitucions

 

MALALTIA I MORT (1849-1854)

Es constipa sovint. Viu a la Casa de Caritat de Barcelona a l'ala de nenes i dones, on hi ha el MACB

El 1849 té un atac d'apoplexia mentre visita les filles a Vallbona. Torna el fill de França amb la seva dona i tres dels fills: en Lluís(25 anys), Carles i Dolors; els altres dos s'hi han quedat.

Hi ha 16 comunitats i 100 germanes.

Li fan una fotografia

Epidèmia de còlera 237000 afectats. Transmesa per les aigües fecals.

Abajo las murallas 9 d'agost de 1854 acord entre el Ministeri de la Guerra i l’Ajuntament per enderrocar les muralles però continuen presents la muralla de Mar, la Ciutadella i Montjuic per donar pas al pla Cerdà  1959

Mort a Barcelona durant una epidèmia de còlera després de sofrir un fort atac d’apoplexia (6419 morts) l'agost de 1854. Enterrada al Poble Nou.

 

PROCÉS DE CANONITZACIÓ (1910-1959)

S'inicia el procés l'estiu de 1909 durant pontificat de Pius X

1920 Benet XV signa la Introducció de la causa

1935 Venerable durant el pontificat de Pius XI

1940 Beata amb Pius XII

1959 Santa amb Joan XXIII

Continua la tasca amb la Fundació Vedruna. Aquest any de Congregació fa 190 anys

 

BIBLIOGRAFIA

VEDRUNA, J DE. Epistolario. Ed.Vedruna, Vitoria, 1969

MARTÍN, L. Joaquima de Vedruna. Ed. Claret, Barcelona, 1983

LLACH, M.T. Santa Joaquima de Vedruna. Ed Claret, Barcelona, 1998

DOCUMENTACIÓ

Fons familiar

Fons de la Congregació de les germanes Carmelites de la Caritat

Arxiu Contemporani de Barcelona

Arxiu de la Parròquia de N.Sra. del Pi