Joan Güell, 198 08028 Barcelona

Germanes Hospitalàries 2017

3.- LES  GERMANES  HOSPITÀLARIES

 

         És amb dolor que escrivim aquest capítol de la Memòria ja que es tracta de consignar que al finar l’any, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu han deixat definitivament el seu servei d’ajuda i atenció material, i fins i tot espiritual, que tenien envers la Residència Sacerdotal.

 

         Han passat 49 anys, des del dia que es va signar entre la Mare General Teresa Mercader i el Vicari General de l’Arquebisbat, Dr. Josep Maria Guix el conveni de que les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu cuidarien de l’atenció dels sacerdots i de les altres necessitats de la nova Casa sacerdotal. S’havia escollit aquesta Congregació pel fet de que estava molt vinculada amb Barcelona, car havia nascut a l’Hospital de la Santa Creu, i des del començament havia estat ajudada pels canonges de la Seu; i a més el seu carisma d’atenció espiritual i humana dels malalts i ancians és el plenament adient a la Residència Sacerdotal.

 

         Signat el conveni, el dia 2 de juny de 1968, quinze dies abans de la inauguració de la Residència, les Germanes començaren a viure a les noves dependències destinades a elles, per dedicar-se, aquells primers dies, a preparar tot lo indispensable per la bona utilització de les habitacions dels futurs residents  i dels serveis de cuina, menjador, bugaderia i altres.

 

         Al llarg d’aquests 49 nou anys un bon nombre de Germanes han vingut a servir i atendre els mossens, algunes en períodes de temps més o menys llargs, i altres per ser una ajuda en un moment de dificultat. Consta que fins a 86 germanes les que han estat nomenades per les seves superiores i han format part, poc o molt, de la Comunitat de la Residència Sacerdotal.

 

         Durant aquests anys han estat superiores de la comunitat de la Residència: la Gna. Cristina Rossell Miró de l’any 1968 al 1973

                   la Gna. Teresa M. Castany Sabaté de l’any 1973 al 1976

                   la Gna. Matilde Penas Bertran de l’any 1976 al 1984

                   la Gna. Carme Llop Sorribas de l’any 1984 al 1988

                   la Gna. Carme Montserrat Fabrés de l’any 1988 al 1991

                   la Gna. Isabel Rabaza Roca de l’any 1991 al 1994

                   la Gna. Emília Alegre Casanovas de l’any 1994 al 2000

                   la Gna Carme Llop Sorribas de l’any 2000 al 2006

                   la Gna. Crisitna Villalva Mula de l’any 2006 al 2016

                   la Gna. Glavis Guerra Rondon de l’any 2016 al 2017

         Totes elles han deixat un bon record i l’exemple de la seva total disponibilitat d’ajudar als mossens.

 

         Algunes de les Germanes han format part de la comunitat de la Residència vàries vegades, com la Gna Josefa Català que n’ha estat membre cinc vegades i la Gna. Maria Narro que ho ha estat quatre vegades.

 

         Sis germanes han mort durant la seva estada a la Comunitat de la Residència: la Gna. Eulàlia Comelles, la Gna Matilde Penas, la Gna. Santiaga Bonfill, la Gna. Guadalupe Palacios, la Gna. Teresa Miserachs i la Gna. Maria Jesús Arnedo. A la capella de la Residència es van celebrar les exèquies en les que es a va manifestar que totes ells van deixar un bon record del seu servei abnegat a favor dels mossens ancians. De totes elles cal recordar especialment a la Gna. Eulàlia que va  servir a la Casa més de vint anys i que va morir tot sorgint mitjons, en ple  servei en el cosidor. I la Gna. Matilde Penas, la tercera superiora, que malgrat estar afectada d’un càncer que la devorava, ho va portar amagat, lliurant-se totalment al servei de la Residència i de la petita comunitat ja que era la superiora de la mateixa.

 

         Totes les Germanes que han passat per la Residència han deixat un bon record, i pel que testifiquen algunes d’elles, recorden la seva estada amb afecte sobretot pel testimoni que els han deixat els mossens.

 

         El Sr. Bisbe, Ramon Daumal, que durant més de trenta anys va ser President Delegat del Patronat havia afirmat que les Germanes en aquesta Casa Sacerdotal eren unes autèntiques mares pels residents.

 

         Dissortadament, principalment per la manca de vocacions, les superiores de la Congregació ha cregut en la necessitat de suprimir aquesta comunitat i deixar els mossens sense l’atenció de les germanes. Per això el dia 29 de desembre, amb la presidència del Sr. Cardenal Omella i l’assistència de la Mare General i el seu Consell, es va celebrar un acte de comiat, amb la missa i el dinar de germanor, que va ser molt emotiu.

 

         Una proba de l’estima per part dels mossens ho són aquests versets d’una poesia a elles dedicada que Mn. Manuel Tort, resident els hi va dedicar: 

     La vostra vida ha estat un ofertori,

              donades constantment als qui pateixen.

              En els hi veieu Crist, l’espòs que us omple

              la nit i el dia.

 

              Quinze anys vivint en una residència

              atesa amb molta estima per vosaltres

              segellen que he trobat en cadascuna

              un cor de mare.