Joan Güell, 198 08028 Barcelona

Raventos

Conferència sobre “la història de la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol (1880-2015)

Mn. Francesc Raventós, rector emèrit de la casa, està escrivint la història d’aquesta institució diocesana

Dins dels actes culturals que se celebren a la Residència els dimarts a les cinc de la tarda, el dia 3 de novembre ha pronunciat una conferència el canonge Mn. Francesc Raventós Pujol, rector emèrit de la Residència i resident a la casa, el qual ha dit que està escrivint una història complerta d’aquesta institució diocesana. “Estic encara en els primers capítols, i espero tenir temps per poder-la completar”, ha declarat al final de la seva conferència.

Mn. Francesc Raventós és un testimoni qualificat de la Residència, a la que hi entrà com a secretari del bisbe Ramon Daumal l’any 1970 i després com a rector de la mateixa casa. Són, fins ara, quaranta-cinc any d’entrega a la bona marxa de la casa, que el fan un molt qualificat observador de la seva història.

El títol de la seva conferència ha estat “Història de la Residència Sant Josep Oriol, 1880-2015”.

Els orígens

Un capítol molt interessant ha estat el dedicat als orígens de la casa. Es potconsiderar el fundador de la institució el que fou bisbe de Barcelona, Pantaleó Montserrat Navarro, que va participar en les sessions del Concili Vaticà I. Durant el Concili residia a la casa de Sant Pantaleó, dels Pares Escolapis, però va contreure les febres palúdiques –freqüents aleshores a Roma- i es va traslladar a Frascati per millorar la seva salut, però va voler tornar a Roma per la important votació sobre la infal·libilitat del Papa. Va morir el 21 de juliol de 1870 i està enterrat sota l’altar major de la catedral de Frascati, En el seu testament deixà un llegat perquè s’edifiqués un “asil per a capellans pobres”. Eren marmessors d’aquest testament tres canonges, i des del primer moment va intervenir en l’execució de la voluntat del bisbe Pantaleó Montserrat el que era cononge penitencier i persona molt influent la societat barcelonina, el doctor Josep Morgades, el qual proposà adquirir una finca que tingués bones condicions de salut fora de Barcelona, al poble de Les Corts.

La primera pedra de l’edifici construir es va posar en temps del bisbe Lluch el 18 de maig de 1875. Tres anys després d’obri l’edifici nou que acollí nou sacerdots amb el nom de “Casa Asilo para Sacerdotes Impedidos”.

Els bisbes sempre han tingut cura de l’obra

Mn. Francesc Raventós, adelantant dades del llibre que està escrivint, ha seguit les aportacions sobre les relacions dels diferents bisbes amb la casa. El bisbe Urquinaona, per exemple, seguia molt d’a prop la vida de la casa i la visitava sovint. Tenia com a conseller el canonge Morgades, que estimava la casa com a obra seva. Ho continuà fent quan fou nomenat bisbe de Vic, i això creà un conflicte amb el bisbe de Barcelona Jaume Català i Albosa. En temps d’aquest bisbe l’obra es va anomenar “Seminario Mayor para Sacerdotes Retirados”.

Malgrat l’ interès dels bisbes, Mn. Raventós ha explicat els moments de crisi i de la casa, en especial durant els anys anteriors a la guerra civil i durant la guerra i la persecució religiosa.

L’etapa actual

L’any 1950 es va tancar la clínica que s’havia construir en els terrenys de l’obra i el 1957 començà la seva activitat el Convictori, on residien els sacerdots recent ordenats durant un any per formar-se en el ministeri pastoral. Els pocs sacerdots grans residien juntament amb els joves sacerdots.

En l’etapa actual fou decisiva l’actuació del Dr. Modrego, del canonge Despujol que iniciaren les obres de la Residència actual, obres que durant un temps varen restar abandonades per unconflicte jurídic amb l’empresari que les promovia.

L’arquebisbe Marcelo González Martín, successor del Dr. Modrego, fou un gran amic i protector de la casa, a la que destinà els donatius que li varen fer amb motiu del seu nomenament. El 18 de juny de 1968 l’arquebisbe Don Marcelo inaugurava la casa amb el nom actual “Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol. Durant molts anys va residir a la casa i en fou un gran benefactor Mons. Ramon Daumal, bisbe auxiliar de Barcelona, que excel·li en l’ajuda material als sacerdots que ho necessitaven. El succeïren, en aquesta missió els bisbes auxiliars Carles Soler Perdigó, Joan Carrera i, actualment, Sebastià Taltavull.

Les Religioses Hospitalàries, àngels de casa

La darrera part de la conferència de Mn. Raventós ha estat dedicada a la presència de les religioses Hospitalàries de la Santa Creu, que des de l’any 1968 tenen dura de la marxa de la Residència, a les que qualificat com els “àngels de la casa”.

Mn. Raventós ha acabat dient que, des de la seva estada a la casa, “he acollit 266 sacerdots i a 196 també els he acompanyat també a la vida eterna. Només cinc, per diverses raons, han deixat la casa després d’entrar-hi”.

N.B. Podeu trobar documentació en les següents webs:

 

 http://www.residenciasacerdotalbarcelona.org/seminarii

 http://www.residenciasacerdotalbarcelona.org/historia