Joan Güell, 198 08028 Barcelona

conferència Sra. de Mas

TRES SAVIS HAN VIST UNA ESTRELLA. Missatge i simbologia a través del temps 

 

1-      L’evangelista Mateu ens en parla (Mt  2, 1-2; 10-11)

 

DESPRÉS QUE JESÚS VA NÉIXER A BETLEM DE JUDEA, EN TEMPS DEL REI HERODES, VINGUEREN UN SAVIS D’ORIENT I, EN ARRIBAR A JERUSALEM, PREGUNTAVEN: -ON ÉS EL REI DELS JUEUS QUE ACABA DE NÉIXER? HEM VIST SORTIR LA SEVA ESTRELLA I VENIM A ADORAR-LO. L’ALEGRIA QUE TINGUEREN EN VEURE L’ESTRELLA VA SER IMMENSA. VAN ENTRAR A LA CASA, VEIEREN EL NEN AMB MARIA, LA SEVA MARE, ES PROSTAREN A TERRA I EL VAN ADORAR. DESPRÉS VAN OBRIR LES SEVES ARQUETES I LI OFERIREN PRESENTS: OR, ENCENS I MIRRA.

 

L’estrella

2-      Relacions del poble d’Israel amb Assíria, Babilònia, Aràbia: Madian, Efà, Saba   (Is 60, 3-6)

 

Mapes d’Orient Pròxim

 

3-      Les profecies d’Isaïes. La Llum, els presents, la saviesa

 

UNA LLUM SOBRE JERUSALEM (Is 60, 3; 6)

ELS POBLES S’ACOSTARAN A LA TEVA LLUM

ELS REIS VINDRAN A LA CLARROR DE LA TEVA ALBADA.

ET COBRIRAN ONADES DE CAMELLS,

DROMEDARIS DE MADIAN I D’EFÀ;

TOTS VINDRAN DE SABA PORTANT OR I ENCENS

I PROCLAMANT LA GRANDESA DEL SENYOR

 

4-      Representacions dels Savis en l’Art Antic Cristià (III-VIII). Jesús es dóna a conèixer als gentils, que representen tota la humanitat, fins i tot els més savis o poderosos que han dominat i fet patir al poble d’Israel. Es comença a consolidar el n. 3, les tres edats de l’home i els tres noms.

Catacumbes de Priscil·la, Roma s.III, Poza de la Sal, Burgos s. IV, Basílica Sta. Maria Maggiore, Roma s. V, basílica S. Apol·linar Nuovo, Ravenna s. VI,

 

5-      Representació dels Reis en l’Art Cristià Medieval (IX-XV). De Savis a Reis

Sta. Maria de Taüll, Vall de Boï s. XII, Basílica San Vicente, Àvila, Espanya s. XII, Retaules del Conestable de Portugal, Capella de Sta. Àgata, Barcelona, Jaume Huguet s. XV. Excepció Sant Francesc d’Assís a Greccio (XIII)

 

6-      Representació dels Reis en l’Art Modern, Renaixement i Barroc (XVI-XVIII). S’amplien horitzons. Coneixements de més terres, gust per l’exòtic, allunyament de la senzillesa de la Nativitat, grans comitives, riquesa exuberant.

Adoració dels Reis Escola de Hieronymus Bosch Metropolitan Museum of Art de New York s.XV (inspira una òpera de Carlo Menotti, Amalh and de Night Visitors de 1951 TV), Relleus rerecor Catedral d’Àvila s.XVI (rei negre), L’adoració dels Reis de Rubens, Museu del Prado, Madrid s. XVII,  Pessebre Napolità s. XVIII

 

7-      Representació dels Reis en l’Art Contemporani (XIX-XX-XXI). Retorn a la simplicitat fins arribar a la innocència dels infants, a l’estereotip o a noves interpretacions.

L’estrella de Betlem d’Edward Burne-Jones al Birmingham Museum & Art Gallery s. XIX (tres edats, tres cultures, tres orígens, de la corona a l’halo), Façana del Naixement de la S. Família d’Etsuro Sotoo s. XX-XXI, pessebre infantil, El 25 de gener de Manel (i després, què?) Retorn als orígens.

 

Segons els pastors de l'últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d'oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s'ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d'oliveres tres reis s'acomiaden
i encaixen les mans.
(...)

Gaspar pot sentir clavats a l'espatlla
els ulls d'alguns patges que estan esperant
un cop d'atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d'una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
"sembla mentida, que bé que vivíem
seguint un estel".