Joan Güell, 198 08028 Barcelona

VIDA ORDINARIA 2016

         Aquest bon ambient de família es respira en la vida diària dels mossens i en totes les activitats que es realitzen a la Residència. Cal dir que habitualment a la Casa hi ha un ambient de silenci i recolliment i, en conseqüència hi ha un ambient de pau ja que els mossens, acostumats a viure sols per raó del celibat, acostumen estar recollits en les respectives habitacions cuidant de la seva vida física i espiritual amb lectures, pregàries, amb moments de recolliment davant del Sagrari; amb passejades i també connectant de tant en tant la finestra de la televisió i de la radio que els manté oberts al món present. Alguns d’ells malgrat estar jubilats, sempre que els ho permet la salut que en els seus anys es va limitant cada dia més, ajuden ministerialment, en alguna parròquia o casa religiosa, celebrant la missa o atenent el confessionari.

 

         Per altra part la direcció de la Residència ajuda els mossens amb actes tan de dimensió religiosa i espiritual com de caire social, cultural, d’informació o de distracció. I també ajuden les visites de familiars o amics o les que fan algunes persones a tot el  col·lectiu de residents; entre elles cal subratllar les del Sr. Arquebisbe, Mons Joan Josep Omella, que va venir a saludar els malalts en l’octava de Pasqua i a felicitar el Nadal, a les vigílies de la festa, quedant-se a sopar.

 

         Tots els actes litúrgics i de pietat estan curosament preparats a fi de que siguin un bon ajut per la vida espiritual dels residents. Diàriament, a més de la missa per les religioses, per facilitar la participació dels mossens que no la celebren en alguna parròquia o lloc de culte, se celebren tres concelebracions a la que assisteixen els mossens, altres residents i veïns que volen participar de l’Eucaristia: una a les vuit del matí, una altra a les deu i una tercera a les onze,  aquesta última es diu a la capella dels malalts, i està destinada especialment  pels mossens que tenen la salut més limitada. Però en les  diades més festives i en les grans solemnitats se celebra una sola concelebració a la qual hi participen tots els residents, fins hi tot els malalts que no estan allitats i també les religioses i altres persones tant de la Casa com veïns i familiars, amb el fi de destacar la festa i donar-hi més solemnitat. Aquest any hem celebrat les següents: la diada de Cap d’any, la festa de l’Epifania, la Candelera amb la benedicció de les candeles, el dimecres de cendra en l’iniciï de la Quaresma,  la festa de Sant Josep, la Setmana Santa i la Pasqua, la festa patronal de Sant Josep Oriol, la festa de la Mare de Déu de Montserrat, l’Ascensió, la Pentecosta i la de Corpus amb la processó del Santíssim pel jardí, També la festa del Beat Pere Tarrés, la festa del Sagrat Cor i la de l’Assumpció de la Mare de Déu, la festa de la Santa Creu que és la festa patronal de les Germanes Hospitalàries,  la festa de la Mare de Déu de la Mercè, la de Tots Sants i el dia de la Commemoració dels difunts, la festa de la Immaculada i la solemnitat del Nadal amb l’ofici de lectures i la Missa del Gall. En totes elles s’hi adjunta, a l’hora del dinar el cava i les postres de confiteria.

 

          Després de la preparació quaresmal s’inicia la Setmana Santa el Diumenge de Rams amb la benedicció dels rams, amb la processó pel jardí i la missa concelebrada. El Dijous Sant, a la tarda se celebra la Missa Vespertina de la Cena del Senyor i tot seguit s’exposa el Santíssim en un cantó de la capella, que es diu popularment el Monument, fent al cap vespre una hora Santa col·lectiva i deixant les restats hores per la pregària personal. El Divendres Sant segueixen les pregàries personals davant del Monument i es resen comunitàriament l’ofici de lectures i les laudes. A la tarda se celebra l’Acció Litúrgica de la mort del Senyor, amb l’adoració de la Creu que queda exposada, sobre l’altar, tot el dia, fent més tard l’exercici piadós del Via Crucis. El Dissabte Sant, al matí, es resen també, l’ofici de lectures i les laudes, i cap al tard després de sopar, se celebra la Vigília Pasqual i l’endemà la Missa solemne del diumenge de Pasqua de Resurrecció.

 

         La festa patronal de Sant Josep Oriol és ocasió de la trobada a la Residència dels bisbes de Província Eclesiàstica, com també dels membres del Patronat, els quals participen de la concelebració i del dinar festiu, compartint la fraternitat amb tots els residents. Aquest any, al escaure el dia 23 de març en la diada del dimecres sant, es va traslladar la trobada festiva el dia 26 d’abril, presidint l’eucaristia l’arquebisbe de Barcelona.

 

         Durant l’any fins el dia de Crist Rei s’ha resat la pregària de l’Any Sant de la Misericòrdia a l’hora del rosari, i el dia 11 de novembre es va celebrar la Missa jubilar i es van fer els actes corresponents per guanyar el jubileu tots aquells residents que no havien pogut desplaçar-se a cap lloc on hi havia la Porta Santa.

 

         A més de les celebracions de l’Eucaristia, en tots els diumenges i en les principals festes, se celebra comunitàriament la pregària litúrgica de les Vespres, i també durant l’any es fan els actes i pregàries populars com el Rosari cada dia abans de sopar; el viacrucis els divendres de Quaresma; la pregària per les vocacions en un acte eucarístic, cada últim dimarts de cada mes. La benedicció del Pessebre. S’han fet les pregàries pròpies de la setmana de la Unitat dels Cristians, del mes de maig en honor a la Mare de Déu, del mes del Sagrat Cor, del dia de Crist Rei i s’han cantat els “goigs” en les festes del beat Pere Tarrés, del beat Josep Casas Ros, de la Mare de Déu de Lourdes, de Fàtima, del Roser, de la Mercè, i s’ha cantat el “Te Deum”  l’últim dia de l’any després de la pregària de les Vespres.

 

         Uns altres actes piadosos però que a la vegada tenen una repercussió social són les exèquies dels residents. L’ambient familiar que s’ha donat a la Casa fa que la mort, d’un mossèn o d’algun altre resident, sigui molt sentida i viscuda. La capella ardent s’instal·la en la mateixa capella de la Residència fins l’hora de les exèquies i de l’enterrament, donant ocasió de fer pregària prop de cos del difunt. Les exèquies les acostuma presidir el Sr. Arquebisbe i si no li és possible, el Sr. Cardenal o el Bisbe Auxiliar. Així s’han celebrat, amb l’assistència de familiars, amics o antics feligresos, les exèquies de Mn. Joan Noguera, de Mn. Xavier Bastida, de Mn. Ramon Reñé i també de la Montserrat Llauradó i de la Carme Martí. En canvi les exèquies de Mn. Miquel Bada es van celebrar a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapisina, on havia estat de rector; les de Mn. Jaume Brufau a la parròquia de Sant Josep de Mataró, on estava adscrit; i les de Mn. Alexandre Moreno a la parròquia de Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts on havia estat de rector, però, en tos ells, uns dies més tard, es va celebrar una missa funeral a la Residència. Així també es va fer, dies més tard de la mort de Mn. Francesc Vives, de Mn. Lluís Gonzàlez i de Mn. Martí Visa els quals havien lliurat el cos a la ciència i per tant no van tenir capella ardent ni enterrament. Cal deixar constància de que la mort de Mn. Martí Visa va ser a resultes d’un accident que va sofrir el dia 21 d’abril, quan  va ser atropellar per un cotxe en el carrer Numància. Va sortir-ne molt mal parat fins a creure que perdria la seva vida. Després de cinc mesos d’hospital va tornar a la Residència força recuperat, però malgrat d’havent-se reincorporat a la vida dels residents, seguia molt delicat i va morir, després de tornar a ser ingressat urgentment a l’hospital, el dia 7 de desembre.

 

         Des de fa us anys s’ha introduït el costum de recordar, mitjançant una llista mensual a la cartellera,  les dates personals més significatives de cada mossèn, és a dir les dates del naixement, de l’onomàstica i de l’ordenació presbiteral. Aquest costum és una bona ajuda a mantenir l’ambient familiar dins de la Residència. I no sols es felicita als interessats el dia corresponent sinó que també s’acostuma, per part dels residents que celebren la pròpia onomàstica, oferir unes postres de confiteria a l’hora del dinar. Això també s’ha fet en algunes altres ocasions, com en el dia de la celebració dels 104 anys de Mn. Joan Rius i la dels 95 de Mn. Ignasi Armengou i en el dia de l’onomàstica de la superiora de les monges de la Residència.

 

         També ajuda a crear un bon ambient familiar el celebrar els costums populars en algunes diades com en el dia 6 de gener, al llevar-se al matí, trobar a la porta de l’habitació un paquet sorpresa amb obsequis del dia dels Reis; la truita amb botifarra al dinar del “dijous graç”, abans de la Quaresma; el rebre, cada resident, la tradicional “mona de Pasqua” a l’acabar la Vetlla Pasqual; el plat de crema al dinar del dia de sant Josep; el tall de coca al sopar de la vetlla de Sant Joan; els panellets i castanyes amb moscatell després de resar el rosari el vespre del dia de Tot Sants; les bromes al menjador el dia dels Sants Innocents. I sobretot l’ornamentació de la Casa i la presència del pessebre, al peu de l’escalinata de a Residència, construït per un resident i beneït la vigília de Nadal amb el cant de nadales.

 

         Alguns residents, els de més bona salut, han participat en actes celebrats a la Catedral com la “Missa Crismal”, la clausura de la Porta Santa de “l’Any Sant de la Misericòrdia” o la imposició del Pali al Senyor Arquebisbe; també alguns ajuden a la pastoral de la Catedral atenent a les persones que volen rebre el Sagrament de la Reconciliació. Altres col·laboren en algunes parròquies o cases religioses amb el seu ministeri sacerdotal. També alguns van assistir a la  trobada del clergat de Catalunya a Vic amb motiu del centenari de la mort del bisbe Torras i Bages. I han participat alguns a la Missa de la Festa Major del nostre barri de Les Corts, a la que, posteriorment, el rector de la parròquia ens va obsequiar amb postres de pastisseria i amb cava.

 

         A la Residència també es nota la vida familiar per les visites que habitualment tenen els mossens residents, especialment els que no poden sortir de la Casa per les seves limitacions. A més s’han reunit a la Residència grups com els membres del Patronat de la Fundació, com també la reunió dels socis de la Mutual del Clero, grups de la Unió Apostòlica del Clergat, o els mossens de les promocions dels anys 1951 i 1953.