Any de la Fe. Conferències de Mons. Tena 2012

0
111

16 d’octubre: LA PROPOSTA DE L’ANY DE LA FE EN LA PERSPECTIVA DELS 50 ANYS DEL CONCILI. Ponent: Mons. Pere Tena

20 de novembre: EL MISTERI DE L’ESGLÉSIA. Ponent: Mons Pere Tena. Relectura del capítol I de Lumen Gentium, 50 anys després de l’inici del Concili Vaticà II

18 de desembre: EL POBLE DE DÉU, QUE S’ANOMENA ESGLÉSIA DE CRIST. Ponent: Mons. Pere Tena

15 de gener de 2013: L’ESGLÉSIA SOTA LA PARAULA DE DÉU. Ponent: Dr. Salvador Pié Ninot

19 de febrer de 2013: DEL CAP. III DE LUMEN GENTIUM A LA RENÚNCIA DE BENET XVI. Ponent: Mons. Pere Tena

18 de març de 2013: DE L’OPTATAM TOTIUS A PASTORES DABO VOBIS: LA FORMACIÓ ALS SEMINARIS. Ponent: Mons. Agustí Cortés Soriano, bisbe de S. Feliu de Llobregat

7 de maig de 2013: La doctrina i la pietat mariana en l’Església. Situació i valoració des de Lumen Gentium fins als nostres dies. Ponent: Mons. Joan Esquerda Bifet

21 de maig de 2013:  De la “Perfectae caritatis” a la “Vita consecrata”. La vida consagrada en l’Església en els darrers cinquanta anys. Ponent: El P. Màxim Muñoz, provincial dels Claretians

18 de juny de 2013: INTER MIRIFICA: Un decret del Vaticà II primerenc, prematur. Ponent : Mossèn Jordi Piquer

23 de juliol de 2013: La constitució pastoral “Gaudium et Spes” sobre l’Església en el món del nostre temps. Ponent: Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona

17 de setembre de 2013: LA VOCACIO UNIVERSAL A LA SANTEDAT. Ponent: Mons. Pere Tena

15 d’octubre de 2013: Capítol IV de la Lumen Gentium: ELS LAICS. Sinode sobre la missió del laics a l’Esglesia i l’exhortació del beat Joan Pau II ” Christi fideles laici”. Ponent: Dr. Salvador Pié

4 de desembre  de 2013: ANY DE LA FE. CICLE VATICÀ II. LA CONSTITUCIÓ SACROSANCTUM CONCILIUM 50 ANYS DESPRÉS (4 de 12 del 1963) Ponent: EL BISBE PERE TENA, auxiliar emèrit de Barcelona.

Resum de la conferència del 4 de desembre

La Constitució Sacrosanctum Concilium, 50 anys després

Mons. Pere Tena ha pronunciat una conferència a la Residència Sant Josep Oriol dins del cicle dedicat als documents del Concili Vaticà II.

     El mateix dia 4 de desembre, quan s’han acomplert els 50 anys de l’aprovació i promulgació  pel Papa Pau VI de la constitució conciliar sobre la litúrgia, la Sacrosanctum Concilium, Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona i un reconegut estudiós i expert en la sagrada litúrgia, ha pronunciat una conferència a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, dins del cicle de conferències dedicat durant tot l’any 2013 als documents del darrer Concili ecuménic.

L’exposició de Mons Tena ha tingut aquestes quatre parts.

          1.-El jubileu del primer document del Concili Vaticà II ens convida a la celebració i a la relectura. Una mirada jubilar.

      Un jubileu és sempre memòria i celebració. La memòria ens diu que aquest document és viu en l’Església actual. La celebració ens invita a acollir-lo com un do de Déu, donant-ne gràcies, perquè ha estat com una expressió d’una forma del “pas de l’Esperit Sant per l’Església” (SC n. 43).

El jubileu de la Sacrosanctum Concilium és també una invitació a la contemplació de totes les coses bones que l’Església ha rebut de Déu com a fruit de la publicació d’aquesta constitució i de l’esforç per aplicar-la.

     La constitució va donar amb tota claredat i autoritat la doctrina de l’Església sobre la seva litúrgia, sobre els sagraments, sobre el diumenge, sobre l’any litúrgic i el culte dels sants, etc. Recollia, és cert, el que ja el Papa Pius XII havia dit en l’encíclica Mediator Dei (1947), però ho presentava amb un altre context, i orientava l’adequació de les celebracions a aquesta doctrina. Això fou la reforma litúrgica.

En aquesta celebració jubilar, tant els pastors com els fidels laics, caldria que manifestéssim el nostre agraïment a Déu pel de la constitució conciliar SC, fent una revisió sobre la nostra manera d’entendre la litúrgia, i especialment de celebrar-la i viure-la, com a font de tota l’acció de l’Església –Crist ens hi comunica el do del seu Esperit- i com a culminació de totes les nostres activitats pastorals i espirituals.  

           2.-La constitució sobre la litúrgia i el seu “lloc” en el conjunt del Concili.

     La litúrgia fou un dels temes més demanats entre els que calia que tractés el Vaticà II. S’havien fet diverses reformes parcials en els anys precedents al Concili, però se sentia la necessitat d’una “reforma global” en una qüestió tan bàsica com la litúrgia. La constitució fou aprovada amb una molt alta unanimitat pels pares conciliars (només va tenir 4 vots en contra en la votació definitiva). I per això fou un fruit primerenc del Concili (fou la primera de les constitucions conciliars que fou aprovada i pot ser considerada com una “icona del Concili” que conté nuclearment el que els altres documents conciliars diran i decidiran, en especial totes les altres tres constitucions que varen seguir: la dedicada a l’Església, eix de tot el Vaticà II (Lumen gentium), la dedicada a la Paraula de Déu (Dei Verbum)i la dedicada a les relacions de l’Església i el món (Gaudium et spes).

     La doctrina de Lumen gentiumsobre el misteri de l’Església s’anuncia en el n. 2 de la SC d’una  manera sintètica i bellíssima, la condició sacerdotal del poble de Déu fonamenta la participació activa (n.14); els pastors de l’Església formen unitat amb el poble (n.26), però tenen autoritat sobre la litúrgia, sols o col·legialment en les conferències episcopals (n.22). L’Església es manifesta en l’assemblea litúrgica, i en la concelebració s’expressa la unitat del sacerdoci ministerial.

     La doctrina de Dei Verbum sobre la Paraula de Déu està implicada en les afirmacions sobre el caràcter bíblic de la litúrgia (n.249, sobre la importància de les dues taules –Paraula i Eucaristia- en la celebració eucarística (n.51,56), sobre el sentit de la predicació homilètica (n.35).

      La doctrina de la constitució Gaudium et spes té el seu fonament en la comunió entre l’Església i tota la humanitat. D’això parteixen, a la constitució SC, els principis de les adaptacions dels ritus a les cultures o inculturació i les decisions sobre les llengües vernacles… No es pot dubtar que SC és la icona del Concili Vaticà II.   

             3.-La constitució Sacrosanctum Concilium en relació amb la litúrgia, la pastoral litúrgica i la reforma litúrgica.

     La constitució litúrgica parla d’allò que és perenne en la litúrgia, allò que l’Església ha de realitzar sempre en les celebracions de la fe, allò que és sempre una realitat en la vida eclesial.

     També ens il·lumina en el que és la pastoral  litúrgica, que és preparar tot allò que pot facilitar en les celebracions una synergia entre el do de Déu i les nostres disposicions personals.

     Finalment, la constitució conciliar ens ha donat les pautes per a la reforma litúrgica, que són totes aquelles disposicions que es varen prendre per facilitar una participació activa i fructuosa dels fidels en les celebracions litúrgiques (cf. SC, n. 11). L’esforç de reforma es va fer en un temps breu –d’uns 10 anys-, molt curt comparat amb el temps que va portar l’aplicació d’altres reformes, com les del Concili de Trento. Però ha estat i és una reforma que resta oberta a corregir els excessos que s’hagin pogut donar i perfeccionar els seus resultats, quan es consideri necessari.

           4.-El retorn als orígens amb l’experiència de 50 anys.

     En la darrera part de la seva exposició, Mons. Pere Tena  ha dit que a vegades s’han fet aplicacions de la reforma “de la primera manera”, que han continuat fent així i que han pogut condicionar massa les “segones maneres”, que a vegades eren més ajustades. Ha reconegut que un dels temes més difícils ha estat el relatiu al sagrament de la reconciliació o de la Penitència, i que encara està pendent una pràctica d’aquest sagrament veritablement renovada i  que no sigui un simple “tornar a allò que es feia abans”.

     Mons. Pere Tena, en la darrera part de la seva exposició ha recorregut a dues imatges expressives del que ha estat per a l’Església la constitució Sacrosanctum Concilum, la pastoral litúrgica i la reforma litúrgica en aquests  darrers cinquanta anys.

     Citant la frase del liturgista Ignacio Oñatibia ha comentat la frase que “aquesta Constitució conciliar ha produït un desglaç de la litúrgia”. I aquest desglaç ha tingut dos efectes, com tot desglaç: ha fet fet que hagi augmentat el cabdal dels rius que han portat aigües fresques i vivificants a la vida cristiana; però un desglaç pot produir també riuades i desbordaments i allaus, que han pogut produir en algunes persones desorientacions…, no  causades pel document o per les reformes, sinó per aplicacions esbiaixades de les reformes.

     La segona imatge utilitzada pel Dr. Pere Tena ha estat la del vent suau, en què el profeta Elies, a la muntanya de l’Horeb, hi va reconèixer la veu i el pas de Déu. El vent, a vegades, es pot convertir en una ventada destructiva, però la reforma litúrgica conciliar ha estat més aviat com un aire suau, que el veiem com un pas del Senyor per a la seva Església. “Veiem en aquest anys darrers que la gent va menys a missa i rep menys els sagraments –ha dit Mons. Pere Tena-, però això no es deu a les disposicions del Concili sobre la litúrgia i a les reformes litúrgiques, sinó a moltes altres causes”.

     I ha acabat dient que hem de donar gràcies a Déu pels fruits que s’han derivat d’aquest document aprovat pels pares conciliars i promulgat pel Papa Pau VI el 4 de desembre de 1963, ara fa 50 anys. Lloat sigui Déu que ens ha donat de poder viure aquests anys de gràcia! 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí