Missa concebrada en honor del beat Pere Tarrés

0
128

Celebració de la festa litúrgica del beat Pere Tarrés a la Residència Sacerdotal.

Ha presidir l’eucaristia Mn. Francesc Raventós i Pujol, rector emèrit de la casa

El dia 30 de maig s’escau la festa litúrgica del beat Pere Tarrés, apóstol seglar, metge i sacerdot de la diòcesi de Barcelona. Amb aquest motiu, a la capella de la Residència, a les 11 hores, s’ha celebrat l’eucaristia que ha presidit Mn. Francesc Raventós i Pujol, rector emèrit de la Residència Sacerdotal i vicepostulador de la causa de canonització del doctor Tarrés, el qual ha concelebrat amb els mossens acollits a la casa, amb la participació també de les religioses hospitalàries de la Santa Creu i dels familiars dels sacerdots i el personal laic al servei de la casa.

A l’inici de la missa, mossèn Raventós ha destacat l’exemplaritat de la vida del doctor Tarrés, el qual, malgrat els breus anys de la seva vida, 45 anys, “és un gran exemple per a tots nosaltres”.

A l’homilia, Mn. Raventós, com a profund coneixedor de la vida del doctor Tarrés, ha glossat la profunda pietat eucarística d’aquest. D’aquest pietat n’és una icona la coneguda foto de Tarrés portant la custòdia amb el Santíssim Sagrament en una processó pels carrers del Poble Sec, foto que permet veure la profunda fe i l’actitud d’adoració de Tarrés al Crist present en l’eucaristia. “La font de la pietat eucarística de Tarrés està en sentir-se ell estimat pel Crist i voler estimar-lo”. I ha recordat diversos testimonis que ens han quedat que evidencien la profunda pietat eucarística d’aquest sacerdot català.

El testimoni de Mn. Xavier Roselló, que fou rector d’Horta, el qual, en la seva joventut, admirava l’actitud de profunda adoració de Tarrés i que confessava que això va ser un dels motius de la seva entrada al Seminari. El testimoni de Mn.Ramon Saborit que, en temps de la guerra, seguint les indicacions del pare Torrent a fi d’evitar possibles profanacions, va anar a la casa on vivia Tarrés i li va dir que tenia que retirar el Santíssim Sagrament per disposicions superiors. “Feu-ho, però m’arranqueu l’única cosa que em feia viure”, li va dir Tarrés. També ha esmentat els testimonis del claretià Pare Faustí Illa, que li va deixar el Sant Sagrament quan Tarrés era metge al front de guerra al Pirineu. “I així vaig poder anar cap a aquelles muntanyes conversant i festejant amb l’Amat” (va escriure Tarrés en el seu “Diari de guerra”). També ha recordat els testimonis dels joves de Sant Esteve Sesrovires i dels sacerdots de la Residència de Balmesiana, que sempre trobaven de bon matí o molt tard al vespre a Tarrés pregant davant del sagrari. O el testimoni del mateix Tarrés en les seves “Glosses” a la publicació de la FJCC.

“No hem de copiar a Tarrés, però sí que l’hem d’imitar, vivint la pietat eucarística amb tota atenció i amb tot amor”, ha dit Mn. Raventós al final de la seva homilia.

Goigs en honor del Dr. Tarrés

La celebració ha acabat amb la veneració de la relíquia del beat Tarés i amb el cant dels seus Goigs, amb text d’Enric Balaguer i Mestres i música de Mn. Domènec Cols i Puig, en una edició realitzada l’octubre de 2004 (primera edició), per Altès Ars Gràfiques.

Donat que no són gaire coneguts en reproduïm el text.

La faç de Déu en ell descansa
i la irradia pels carrers.
Agermanats, donem lloança
al benaurat Pere Tarrés.

Quan al començ Santa Maria
el salvaguarda de perills,
Manresa encara no sabia
que un sant creixia entre els seus fills.

Si el cobrí amb mots de benaurança
l’amor de Mare féu molt més.
Agermanats…

Metge abnegat, a cada espona
present el Crist crucificat.
El cos sofrent mai no abandona
i l’enardeix al seu costat.

Muda els sanglots en confiança.
infon silencis riallers.
Agermanats…

Instiga el jove a la puresa,
cuirassa i nord del cristià,
i el vol armat d’intrepidesa,
home d’Església i català.

Munificent, amb ell avança,
a pit obert entre esbarzers.
Agermanats…

Ebri de pau, no entén la guerra
ni la discòrdia dels germans.
Davant dels cossos fets desferra
acull amics, i no distants.

Guareix consola, mai no es cansa,
mal que la mort rondi amb exscés.
Agermanats…

A peu de porta, el sacerdoci
li estén el lema: tot o res.
I amb sous d’amor, d’esquena a l’oci,
treballa i prega, al Crist sotmès.

Llença al pendís la cobejança
de vana glòria o bé diners.
Agermanats…

Cast com els pics de l’aigua alpina
ardit atleta de la fe,
del sofriment en fa doctrina
a la mercè del món sencer.

Predica metes d’esperança.
A tots invita a ser els primers.
Agermanats….

Home de creu i pa eucarístic,
no té repòs de cara a Déu.
Després de tot, en ple vol místic,
clama: Senyor, jo sóc ben teu.

La seva mort porta exultança
i omple de goig el nostre rés.
Agermanats…

La faç de Déu en ell descansa
i la irradia pels carrers.

Agermanats, donem lloança
al benaurat Pere Tarrés.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí