Noces d’or de la Residència

0
110

Celebració dels 50 anys de la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol

“El 18 de juny  de 1968 el bisbe Marcelo González va inaugurar la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, tal com avui la coneixem al barri de Les Corts de Barcelona i en els edificis dels carrers Remei i Joan Güell”. Així començava l’article titulat “Mig segle de comunitat sacerdotal”, escrit pel cardenal Omella per a la primera pàgina delFull Dominical especial (17/06/2018) dedicat a aquesta casa, oberta als sacerdots jubilats de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, que actualment n’acull una seixantena i en alguns casos acompanyats dels seus familiars més propers.

 Eucaristia d’acció de gràcies a Déu

Calia celebrar les noces d’or d’aquesta obra i es va fer puntualment el dilluns 18 de juny de 2018. a les 11 hores. Es va celebrar una eucaristia d’acció de gràcies pels 50 anys a la capella de la residència, presidida per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar, acompanyat a l’altar per Mn. Josep Serra, director de la Residència, i per Mn.Josep M. Martí Bonet, canonge, encarregat de fer la presentació de la història de la casa en l’acte que es va fer després de la missa. Tots els residents varen concelebrar l’eucaristia

El bisbe Antoni Vadell, a l’homilia, va recordar les paraules de Sant Pau ”el Senyor és fidel”, escoltades a la primera lectura (1 Co 1,3-9), invitant els presents a donar gràcies a Déu pel do de la vocació i demanant-li la gràcia de mantenir-se fidels en l’amor a ell i als germans. Comentant el text evangèlic llegit –el Magnificat-, el bisbe auxiliar  va invitar els mossens a sentir-se  sempre “visitats per Maria, que ens porta el Crist, com el va portar a la casa de la seva cosina Isabel. El Senyor compta amb cadascú de nosaltres i, des de la nostra petitesa, pot fer meravelles. Ell ha volgut fer la seva obra comptant amb nosaltres. Feu que Maria sigui la nostra mestra en aquest any jubilar que avui comencem”.

Un dels residents, Mn. Pere Vivó, va fer una emotiva pregària dels fidels recordant i citant les persones que han fet possible aquest mig segle de vida de la casa. Entre aquestes persones va citar les religioses Hospitalàries de la Santa Creu, dues de les quals –les germanes Mercè i Cristina eren presents a la celebració. A la comunió, un altre resident, Mn. Lluís Bonet Riera, va interpretar el Panis angelicus, de Cesar Frank, i al final de la missa es cantà el “Rosa d’abril” i un altre resident, Mn. Ramon Viñas, va interpretar al petit  l’orgue de la capella de forma magnífica la Tocata i fuga, de J.S.Bach.

 Presentació de la història de l’obra

A les 12.15 hores, a la sala de conferències de la casa, es va fer la presentació del llibre del que durant 46 anys ha estat el rector de la Residència, Mn. Francesc Raventós i Pujol. El llibre es titulaLa Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. Història.L’ha editat l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Mn. Francesc Raventós és la persona més documentada, com a testimoni presencial d’aquest mig segle de la casa, per a escriure aquest llibre de 244 pàgines, bellament editat per l’Arxiu Diocesà de Barcelona i que fou lliurat als preveres residents en aquest acte.

En va fer la presentació el canonge Josep Maria Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà, que ha tingut cura de l’edició del volum i n’ha escrit una introducció de 16 pàgines dedicada sobretot a un dels bisbes de Barcelona que estan en la prehistòria de la Residència, el bisbe Català i Albosa.

El doctor Martí Bonet va començar recordant que durant aquests 50 anys quasi 300 sacerdots jubilats han passat per aquesta residència. I va citar aquestes paraules d’un dels residents actuals, Mn. Albert Torrens. “Quins meravella poder concelebrar l’Eucaristia cada dia, resar conjuntament les Vespres, el Rosari, el mes de Maria, el del Sagrat Cor, els exercicis espirituals, la Unció dels malalts… i així lliurement, sense cap obligació; també poder ajudar en diversos ministeris sacerdotals, poder practicar la caritat fraterna amb els companys… Això és una autèntica meravella!” 

“Aquesta institució diocesana té el seu origen en la segona meitat del segle XIX, quan el bisbe Pantaleó Montserrat va deixar un llegat per atendre els sacerdots que després que després d’una vida d’activitat apostòlica es trobaven sense mitjans i en pobresa. D’aquí va sorgir ‘l’asil per a sacerdots pobres’ i després denominat ‘Seminari Major’, fent-ho realitat els doctors Morgades i Català Albosa”.

Referint-se a aquest bisbe, Martí Bonet explicà la seva gran caritat durant l’epidèmia de pesta de l’any 1885 a Barcelona, que ell mateix practicà la caritat amb els malalts i va demanar de fer-ho als sacerdot i fins i tot a les monges de clausura durant l’epidèmia. “Amb aquests actes de caritat es confirmà un dels trets típics del tarannà de la diòcesi que és la caritat. I la caritat és el que impera en aquesta casa.”

Mn. Francesc Raventós va dir que ell no era historiador i que si es va decidir a fer la història de la casa fou perquè li ho va demanar el bisbe Ramon Daumal, i que el seu únic títol per fer-ho és que porta 48 anys a la casa, 46 dels quals com a rector.

En unes paraules finals, el bisbe auxiliar Antoni Vadell va dir que “m’ha impressionat veure com la caritat ha estat i està present en la història de la diòcesi i en la història d’aquesta casa. Aquest és el gran tresor d’aquesta casa. Que aquest any jubilar a tots ‘ens eixampli el cor’.

El dimarts 19 de juny, el grup DUM, format per antics alumnes del Seminari Conciliar de Barcelona, va oferir un concert a tots els residents.

L’acte de presentació del llibre va tenir un complement musical i un complement poètic. El musical va anar a càrrec de Mn. Ramon Viñas, que interpretà unes peces al piano; el complement musical el va realitzar Mn. Joaquim Vives i el poètic Mn.Manuel Tort. El primer va oferir una poesia que, amb la seva composició musical per a ser cantada, fou interpretada per tots els assistents a l’acte, i que inclou amb aquests versos.

“Antic prat d’herbes i flors,
quin regal tan profitós!
Just avui fa cinquanta anys
et fas llar de mosens grans”.

Us heu dat, mossens, del tot,
vostra vida i vostre cor
en parròquies i poblets
santuaris i convents.

Vostra espiga bé s’ha obert
i han caigut grans ben plens
que arrelant ací i enllà
han brostat fe i caritat,

A la Llar, lassats, torneu
recordant molts i bells fets
i pregant i convivint
acabeu junts el camí.

Recordant-ne només tres
agraïm els qui l’han fet:
Don Marcel, mossens Daumal,
Raventós i tants i tants.

Oh Casal de seny i pau
des d’avui i per molts anys,
doneu sempre als de Les Corts
companyia, pau i amor.”

Cinquanta anys, una poesia de Mn. Manuel Tort

El poeta reconegut de la Residència és sens dubte Mn. Manuel Tort, la poesia que, emocionat, va llegir en aquest acte, 

Quin goig agermanar-se quan els anys
van envellint la vida del prevere
i el cel va obrint la porta als seus companys!

És l´hora de mirar, agraït, enrere
i examinar la teva joventut
i els anys que l´han seguit.

De la senyera que has arborat,
¿Déu se n´ha complagut?
Tu i Ell! Amb quin delit sempre t´empara!

Ningú com Ell coneix com has viscut.
Ningú com Ell t´estima tant.
T´amara amb afalacs com un enamorat,
el Déu d´amor que alhora és Pare i Mare.

Per tu el seu fill morí en la creu clavat.
Per dur-te segur al cel t´ha dat Maria,
amb  ella hauràs un lloc al seu costat.

Abans, però, viuràs la simfonia
dels fràgils darrers anys amb uns companys
en una llar encesa d´alegria.

Avui aquesta llar fa cinquanta anys!
Quin goig poder-la veure amb tanta  vida!
Quin goig  com han florit tots els seus tanys!

El nom dels jardiners de la florida
els té guardats  Jesús en el seu cor.
Nosaltres hem seguit la seva crida.

Viure en aquesta llar és un tresor.
Com l´estimem la nostra residència!
De Josep Oriol és el record.

Que viu és el seu nom! Fent penitència
el més celeste fill de la ciutat
mostrà que el do més gran de l´existència
és convertir la vida en santedat.

A tots els que la llar han fet possible
avui mostrem plegats el notre grat.
Potser l´agraïment és invisible
com cada sentiment interior,
però, quan mor el jorn el fem audible.

Tots li agraïm la nostra mansió
que té un jardí que és una meravella.
No n´hi ha cap de més superior
en tot el nostre entorn. Però l´estrella
que ens dona llum intensa i ens fa sants
és l´íntima claror de la capella
on aprenem a viure com germans.

I com germans per totes les anyades
que celebrem avui, dant-nos les mans,
volem escriure noms, lletres daurades
que ens romandran al cor, tribut joiós,
i no volem que siguin oblidades.

És el record del viure generós
de les germanes de la Santa Creu,
del bisbe Daumal, mossèn Raventós
en aquesta llar que tant estimeu.

El llibre de Mn. Francesc Raventós també està previst que sigui presentat pel mateix canonge Martí Bonet en un acte del dissabte 23 de juny a les 11.30 hores a la sala de la mare de Déu de la Mercè de la nostra catedral.

Un altre acte situat en aquesta commemoració dels 50 anys serà el que està previst per al 28 de novembre de 2018, en el que hi haurà una missa concelebrada a la capella de la Residència, amb la presència dels bisbes de les tres diòcesis de la província eclesial de Barcelona.

La cloenda dels actes de les noces d’or de la casa età prevista pel dia de la festa de Sant Josep Oriol, el 23 de març de l’any vinent. Un dia per demanar al famós sant miracler de Barcelona que faci el no petit miracle que aquesta casa pugui estar molts anys ben oberta als sacerdots que han treballat al servei de l’Església.

Al final d’aquesta crònica, ens plau recollir amb les paraules finals de l’article del cardenal Omella citat a l’inici d’aquesta crònica: “He tingut l’oportunitat de visitar els sacerdots de la Residència i he pogut comprovar l’escalf que reben i l’ambient fratern que gaudeixen els membres d’aquesta comunitat sacerdotal. Demano a Déu que ens ajudi perquè sapiguem reconèixer, valorar i agrair el bé que representen per a nosaltres i per a la nostra diòcesi, i demano avui, especialment, que la nostra residència sacerdotal segueixi oferint el servei que presta amb eficàcia i amb el mateix amor amb el que es va erigir”.