Missa exequial per Mn. Francesc Raventós Pujol

0
194

Mn. Francesc Raventós i Pujol, prevere i canonge de la catedral de Barcelona

           Morí a Barcelona, a la seva estimada Residència de Sant Josep Oriol el dia 15 d’agost de 2018, en la la Solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria al cel, als 86 anys de vida i 61 de ministeri sacerdotal al servei de l’Església i dels germans, sobretot dels sacerdots en els seus 43 anys de servei com a secretari del bisbe auxiliar Ramon Daumal i com a rector de la Residència Sacerdotal..

          Va néixer el 7 de gener de 1932. Sacerdot des del 22 de desembre de 1956.

         Cursat el Magisteri: Mestre Nacional.

        Destinat a la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima del Turó de la Peira. Com que era una parròquia nova que encara no funcionava, es nomenat, amb facultats de vicari, a la parròquia de St. Pau del Camp.

        El 17 d’abril de 1957 va començar a funcionar la parròquia de Fàtima. Actuà de vicari fins el dia 10 de juny del 1961.

       Vicari de la parròquia de Santa Maria del Taulat de Barcelona. Solament hi va estar tres mesos.

       L’agost del 1961 nomenat Director Espiritual del Seminari Menor de la Mare de Déu de l’Alegria a La Conreria. Hi va estar nou cursos.  Als dos últims va ser, a la vegada, vicerector del grup dels petits.

       A la vegada: adscrit amb facultats de vicari a la parròquia de Sant Pancràs. Hi va actuar durant 21 anys.

      Des del 1 d’agost del 1970  secretari particular  de Mons. Ramon Daumal, bisbe auxiliari encarregat de la direcció de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, amb el títol de vicerector, car vivia el rector, el Dr. Quirze Estop, malalt. Al 1984  rector fins el 2013. Total 43 anys regint-la.

      Aquell mateix any nomenat adscrit amb facultats de vicari a la parròquia de   la mare de Déu del Remei de les Corts.

      Al 1975 nomenat vicepostulador de la causa de beatificació i canonització del Dr. Pere Tarrés.

      El desembre del 1986 nomenat consiliari diocesà dels Grups d’Oració i Amistat.

      El 1996 nomenat canonge de la Catedral de Barcelona.

La missa exequial en sufragi de la seva ànima es va celebrar el dijous 16 de’agost a les12 hores a la capella de la Residència. Fou presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, amb el que varen concelebrar Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa; Mn. Josep Serra, director de la Residència i canonge de la catedral, Mn.Josep M. Martí Bonet i Mn.Josep N. Turull, canonges de la catedral; MN. Antoni Casas i Mn. Andreu Oller, Vicaris episcopals; diversos membres del Patronat de la Residència; els seixanta mossens residents i altres preveres vinguts per unir-se a la celebració eucarística, amb la presència d’alguns diaques.

Els familiars del mossèn i un bon grup de religioses Hospitalàries de la Santa Creu –que tingueren cura de la Residència quan Mn. Raventós n’era rector- varen participar en la celebració. Eren molts els familiars del mossèn i els laics – entre els quals nombrosos joves- que ompliren la capella de la Residència.

Es varen fer aquestes lectures bíbliques: Carta als Romans 6,3-9 (“Amb el baptisme comença una vida nova”) ; Salm responsorial 41 (“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva”); Evangeli de Joan 11,17-27 (“Jo sóc la resurrecció i la vida”). La primera lectura la va proclamar Mn. Manuel Valls Serra, que fou rector de Sarrià, i l’Evangeli el va proclamar Mn. Francesc Martínez Monfort, un dels residents més antics de la casa; la pregària dels fidels fou feta per Mn. Pere Vivó Gili. Evocant els principals ministeris del mossèn difunt

A l’homilia, el cardenal Martínez Sistach comentà el textos proclamats centrant-se en la mort del cristià a la llum del misteri pasqual de Jesucrist en el que hi participa sobretot pel sagrament del baptisme i en les paraules de Jesús a Marta: “Jo sóc la resurrecció i la vida”, que són el fonament de la nostra esperança…

El cardenal va recordar que Mn. Raventós, com a secretari i com a rector de la Residència va estar 43 anys al servei de la Residència Sacerdotal, ajudant en el seu traspàs a molts preveres sobretot de les tres diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa ajudant-los en les seves necessitats espirituals i materials. També va recordar que el mossèn fou un treballador incansable per a donar a conèixer el pensament i la vida del doctor Pere Tarrés, que fou beatificat per sant Joan Pau II i n’esperem la canonització degut a la intercessió del mossèn ara des del cel.

Al recordatori de la mort de Mn. Raventós s’hi va posar una pregària del beat Pere Tarrés tiulada “Viure d’amor”, que diu entre altres coses: “Bon Jesús, que dolç és viure sentint-se estimat!”

En unes breus paraules, pronunciades al final de la missa, Mn. Josep Serra va dir que s’havien rebut missatges de condol del cardenal Joan Josep Omella, dels bisbes de Terrassa, de Sant Feliu de Llobregat i de Mallorca; dels bisbes auxiliars de la diòcesi, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, així com de diverses congregacions religioses i dels responsables d’obres apostòliques de laics entre aquestes els Grups d’Oracio i Amistat. I va comunicar que es celebrarien misses properament a la catedral i a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

Al final de la celebració, mentre el fèretre del mossèn sortia de la capella, es va cantar el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat. I abans es va cantar el text d’aquesta poesia, que és una sintesi de la vida del mossèn, i que li va dedicar un mossèn de la Residència, Mn. Joaquim Vives:

A Sarrià, de la gran Barcelona,
arribares a Can Fideuer,
i en aquella família tan bona
tu vas ser dels set fills el darrer.

Com a l’oncle, et cridà al Seminari
Batxiller, vas entrar molt content.
Bons companys, professors i el Sagrari
fan de tu un capellà provident.

Has emprat joiós tota la vida
en la cura de molts capellans.
Al Menor, del jovent veu i crida
i més tard dels preveres més grans.

Cinquanta anys en aquesta gran casa
treballant nit i dia com cal,
ple d’amor has donar bona brasa
al costat del gran bisbe Daumal.

I arribat el moment de partença
amb febleses, neguits i dolors,
t’han cuidat en la dura sofrença
com ho feies tu, sempre amorós.

Ai, Adéu! Mercès. Déu ja t’espera,
Mossèn Pere Tarés i els mossens.
Frueix ja de la joia més vera
i ens amari el teu goig tan immens.

Mn. Joaquim Vives