Missa exequial per Mn. Josep Serrano Vidal

0
115

Va lliurar la seva ànima a Déu el dijous 22 de novembre de 2018, a la residència sacerdotal de Sant Josep Oriol, on vivia aquests darrers anys, molt limitat en les seves capacitats.

            Va néixer a Vilanova i La Geltrú el dia 8 de juny de 1934. Era perit industrial. Va entrar al Seminari ja gran i va completar els estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va obtenir la llicència en Teologia. Fou alumne del Col·legi Espanyol de Sant Josep i fou ordenat prevere el dia 19 de març de 1963, a la capella d’aquest col·legi-seminari.

            Era una vocació eminentment pastoral, com la del seu germà, Mn. Jaume Serrano, també sacerdot de la nostra diòcesi i un dels vicaris episcopals en els anys del pontificat del cardenal narcís Jubany.

Acabats el seus estudis a Roma, Mn. Josep Serrano va ser nomenat vicari de Sant Josep de Terrassa (1964), prefecte de disciplina del Seminari Major (1966). L’any 1972 va ser adscrit a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat amb facultats també per a la comunitat parroquial de Santa Isabel d’Aragó  i membre de l’equip sacerdotal del Guinardo, d’on també en fou arxiprest. L’any 1978 fou nomenat ecònomi membre de l’equip sacerdotal de les parròquies de Santa Maria del Taulat i del Sagrat Cor de Jesús. En aquests anys va col·laborar amb la delegacio diocesana de catequesi.

L’any 1984 es va iniciar la seva col·laboració pastoral amb la diòcesi de Calama a Xile, com a missioner diocesà en l’esperit de l’Agermanament pastoral amb les diòcesis d’Amèrica Llatina i va treballar pastoralment a Xile com a rector de diverses parròquies.

Retornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Ignasi (2004), fins que la seva salut li ho va permetre. També va ser membre de la Comissió diocesana per al Fòrum Universal de les  Cultures.

 La missa exequial en sufragi de la seva ànima es va celebrar a la capella de la Residència Sacerdotal el dia 24 de novembre a les 11 hores. Fou presidida per Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de la nostra diòcesi.

Es varen proclamar aquestes lectures: Llibre de l’Apocalipsi 21, 1-5a.6b-7. Salm responsorial 41, “Com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu”, Evangeli de Sant Joan 6, 51-58: “Jo sóc el pa viu baixat delcel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”.

Va fer l’homilia Mons. Sergi Gordo que va comentar les lectures proclamades, remarcant sobretot que l’eucaristia és el centre de la vida del sacerdot i l’aliment constant de la seva caritat pastoral. Va recordar els 85 anys de vida de Mn. Serrano i els 55 anys de ministeri sacerdotal. També va repassar les seves destinacions pastorals i  va dir que havia estat, com vol el papa Francesc, “un pastor amb olor d’ovella”, ja que els compromisos pastorals van tenir primacia en el seu itinerari ministerial a Barcelona i durant uns dotze anys a la diòcesi xilena de Copiapó.

Mn. Pere Vivó, company de curs de Mn. Serrano va proclamar la primera lectur, i Mn. Josep Serrs, director de la Residència sacerdotal, l’Evangeli. Un altre company de curs i en aquest cas també company de ministeri a Xile, Mn. Oriol Garreta,va fer la pregària dels fidels, destacant que el mossèn sempre va treballar per suscitar la fe i per fer un bon acompanyament dels creients. Varen assistir a l’eucaristia exequial el Vicari general de Sant Feliu, Mn. Josep M. Domingo, i els Vicaris episcopals de la nostra diòcesi, Mn. Antoni Casas i Mn. Salvador Bacardit. Aquest, en unes breus paraules finals, va destacar dos aspectes de la vida del mossèn: la seva inquietud missionera i els seus esforços per fomentar la fraternitat, sobretot entre els sacerdots.

Mn. Joaquim Vives, company de residència, de Mn. Josep Serrano, l va dedicar aquests versos, que es varen cantar amb la tonada de la cançó “La vall del riu vermell”, que comença dient: “Trobarem a faltar el teu somriure…”. Amb el cant del “In paradisum” i del Virolai a la Mare de Déu de Montserrat es va cloure el comiat de Mn. Josep Serrano. Que descansi en la pau de Crist per sempre.:

Vilanova va ser el teu niu poble
I tu de quatre germans el petit.
Vas entrar al Seminari de jove,
amb estudis ja fets i feliç…

Fas els últims estudis a Roma
i et fan guia d’un grup d’estudiants,
al “Taulat” fas la tasca més bona
i després vas a Xile a sembrar.

Copiapó  fou la teva  gran tasca,
uns vint anys forjant grups de cristians,
treballant amatent i amb confiança
fins que tornes aquí ben lassat.

“Sant Ignasi” ja veu ta baixada
i nosaltres ton viure penós.
Mica en mica t’apropes a Casa
On viuràs del teu Déu tot Amor.

                                      Mn. Joaquim Vives