Missa exequial de Mn. Francesc Lladós

0
119

Morí a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol el dia 8 de maig de 2019. La dedicació fonamental de la seva vida ha estat el ministeri parroquial, com a rector i vicari de diverses parròquies, en les que va donar impuls a moltes iniciatives, com a persona molt dinàmica que fou mentre la seva salut, molt delicada en els últims temps, li ho va permetre. Era membre de l’Associació Sacerdotal de la Santa Creu, vinculada a l’Opus Dei.

      Va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 17 de novembre de 1929, encara que passà la seva infantesa a la localitat de Tiana. Va fer els estudis eclesiàstics al nostre Seminari Conciliar entre els anys 1945 i 1953. Fou ordenat prevere el 21 de juny de 1953 a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.

      Inicià el seu llarg servei parroquial com a vicari d’aquestes parròquies: de Capellades (1953), de Santa Coloma de Gramenet (1954), de la Mare de Déu dels Dolors (1957) i de la Verge de Gràcia i Sant Josep (1958). L’any 1961 fou nomenat ecònom de la parròquia de Sant Cebrià, de Barcelona. També fou nomenat arxiprest de la Vall d’Hebron i arxiprest de Vilapicina.

      L’any 1991 fou nomenat rector de la parròquia de Sant Pius X, en el barri conegut com les “Vivendes del Congrés Eucarístic, la iniciativa social impulsada per l’arquebisbe de Barcelona Gregori Modrego Casaus, i nascut amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona l’any 1952. Amb aquesta iniciativa es va fer una valuosa aportació el problema de l’habitatge, aleshores molt viu a Barcelona Mn. Lladós va donar un gran impuls a les activitats parroquials. I el 2001 fou nomenat també administrador parroquial de la parròquia barcelonina de Sant Rafael.

     Però la capacitat de treball de Mn. Lladós el portà a compaginar les seves responsabilitats parroquials amb serveis a la Cúria diocesana. Fou secretari de la Vicaria Episcopal de Béns Eclesiàstics (1969), membre del Tribunal de Testaments i Causes Pies, vocal del Consell Diocesà d’Administració i director del Secretariat per a l’Economia diocesana.

L’any 1974 fou membre del Consell Presbiteral diocesà, vice-president de la Fundació Sant Pius X i president del Patronat de la Fundació Obra Social d’Ajuda al Disminuït Psíquic (OSAS) i membre del Patronat de la Fundació Buguet.

     L’Ajuntament de Barcelona, en el Consell plenari celebrat el 25 de juliol de 2014, decidí atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona a Mn. Francesc Lladós. Aquest guardó s’atorga cada any a les persones que destaquen pel seu compromís i la seva dedicació al servei de la ciutat.. En les motivacions del guardó es feia referència a “la gran labor pastoral i social i altres iniciatives d’assistència asocial, feina intensa i llarga que ha motivat aquest reconeixement de l’Ajuntament barceloní”.

     La missa exequial en sufragi de la seva ànima es va celebrar el divendres dia 10 de maig, a les 12 hores, a la capella de la Residència Sacerdotal de sant Josep Oriol i va ser presidida pel bisbe auxiliar Mons. Antoni Vadell, i concelebrada pels mossens residents i per altres arribats de fora. Hi assistiren els germans, els nebots i altres familiars i amics del mossèn. La nombrosa assistència sobretot de les parròquies a les que va servir, va fer insuficient l’espai de la capella de la Residència.

     La celebració va tenir un to molt propi del temps pasqual. Es varen proclamar les lectures del tercer diumenge de Pasqua (cicle C) amb el salm “El Senyor és el meu pastor”. A l’homilia Mons. Vadell invità els assistents a viure el traspàs de Mn. Francesc amb fe i amb esperança i a donar gràcies a Déu pel testimoniatge i el servei de Mn. Lladó a la diòcesi i a les diverses parròquies a les que va servir. “L’Evangeli que hem escoltat ens invita a viure tota la nostra vida des del diàleg amorós amb el Senyor. Donem gràcies al Senyor per tot el bé que ha fet el mossèn i demanem-li que ara visqui per sempre amb el Senyor en el paradís”. També va dir que era la primera vegada que presidia una missa exequial per un sacerdot de la diòcesi, i que el dia següent tenia l’ordenació d’un nou prevere. I va demanar a tots els presents que preguessin perquè Déu susciti noves vocacions sacerdotals a la seva Església. .

     Al final de la missa, en el moment del comiat, a més de les pregàries litúrgiques, es cantà l’In paradisum deducant te angeli, i el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat. Abans, però, amb la tonada del cant “Trobarem a faltar el teu somriure” , es va cantar aquesta poesia que va dedicar al mossèn el seu company de la Residència, Mn. Joaquim Vives:

Vares viure al poble de Tiana
entre la Conreria i el mar,
ta masia entranyable i preuada
adollà als teus ulls dolç mirar.

Als onze anys el Senyor bé et crida
i amb un salt decidit vas allà.
bons companys, precs i estudis de vida
et preparen per ser un capellà.

I primer aquells anys de vicari
i després Sant Cebrià i Pius Deu.
Quina fe, quin amor vas deixar-hi
amb tos ulls, amb tes mans i amb ta veu.

Envellit i esgotat enmig nostre,
tot pregant, mig dormit, somrient…
s’ha apagat tot l’alè del teu rostre
I el bon Déu se t’ha endut ben plaent.

Mn. Joaquim Vives