Missa exequial per Mn. Ferran Munoz Resano

0
164

Dia 25 de maig de 2019 mori Mn. Ferran Munoz Resano a les 8.30
Dia 27 a les 11 missa exequial 

Aquest prevere de l’arquebisbat de Barcelona morí en la pau de Crist a l’edat de 86 anys el dia 25 de maig de 2019. L’esquela publicada a la premsa local del diumenge 26 de maig deia que “el senyor cardenal arquebisbe, el senyor cardenal arquebisbe emèrit, els senyors bisbes auxiliars, els preveres i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies tindran lloc demà dilluns, 27 de maig de 2019, a les 11 hores, a la capella de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol (carrer Joan Güell, 198-200, de Barcelona).”

            Nasqué a Barcelona el 24 de maig de1933. Va fer els estudis eclesiàstics al nostre Seminari i els va completar a Alemanya, a les Universitats d’Instruck i de Münster, on fou deixeble del teòleg Joseph Ratzinger. Fou ordenat prevere el dia 4 de gener de 1970, a la parròquia de Caldes d’Estrac.

Aquell mateix any fou nomenat vicari de Santa Maria de Cornellà de Llobregat. L’any1971 fou vicari de Sant Boi de Llobregat i encarregat del sector de Bellamar de Castelldefels. L’any 1974 passà com a adscrit a la parròquia de Sant Joan i Sant Josep de Mataró. L’any 1979 fou nomenat regent de la parròquia de Santa Maria Magdalena d’Esplugues de Llobregat i l’any 1991, rector de la parròquia de Maria Mitjancera, de Barcelona, on va romandre fins a la seva jubilació. Els darrers anys es va retirar a la residència sacerdotal.   

            Des de l’any 1971 va compaginar els seus diversos càrrecs parroquials amb el servei a la Cúria diocesana en la gestió dels béns eclesiàstics tenint en compte la seva formació en qüestions econòmiques dels seus anys de feina com a seglar, ja que va entrar al Seminari després d’una experiència de treball en el camp de l’economia. L’any1973 fou nomenat secretari de la Junta Central de l’Economia Diocesana i el 1983 secretari del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics.

            La missa exequial en sufragi de la seva ànima va tenir un to molt pasqual, com esqueia, ja que fou celebrada el dilluns després del sisè diumenge de Pasqua. La va presidir el cardenal Lluís Martínez Sistach, membre també de la comunitat de preveres i diaques de la residència sacerdotal de Sant Josep Oriol. Varen concelebrar els preveres residents i alguns vinguts de fora, amics i companys del mossèn. Entre aquests hi havia Mn. Enric Termes, vicari episcopal de Barcelona-ciutat. Varen acompanyar el senyor cardenal a l’altar Mn. Josep Serra, director de la residència,i Mn. Jordi Alarcos, successor del mossèn difunt com a rector de la parròquia de Maria Mitjancera.

            A l’homilia, el cardenal Martínez Sistach va comentar les lectures bíbliques –de la Carta als Romans, el baptisme que ens uneix al misteri pasqual de Crist-, i de l’evangeli segons  sant Joan –Crist, Pa de Vida-. “Despedim aquest germà prevere –va dir-, membre d’aquesta comunitat, amb dolor, però també amb esperança i amb una actitud d’acció de gràcies per tot el que ha fet  en els seus 86 anys de vida i 46 de ministeri presbiteral”. També va recordar el seu treball a la Cúria per aplicar les orientacions del Concili Vaticà II en tots els àmbits de la vida cristiana, però especialment en l’administració dels béns eclesiàstics  Va recordar que el seu itinerari parroquial havia passat per aquestes localitats: Cornellà, Sant Boi, Castelldefels, Mataró i Barcelona  Finalment, va invitar als assistents a “donar gràcies al Senyor pels dons que va concedir al mossèn durant la seva vida, pregant també perquè li vulgui perdonar els seus pecats, perquè tots som pecadors, però amb l’esperança que el Senyor l’ha estimat i l’estimarà per tota l’eternitat. Amén”.

Al final de la missa, el cardenal Martínez Sistach va donar les gràcies a la nombrosa assistència. Mn. Josep Serra va expressar que el cardenal Omella i els bisbes auxiliars Sergi i Antoni havien fet arribar el seu condol i que s’unien a la pregària de tota la comunitat. I Mn. Jordi Alarcos va dir unes breus paraules recordant que ell fou vicari de Mn. Muñoz Resano, i que, en un primer moment podria semblar una mica brusc a l’inici, però que “després manifestava la seva bondat, sobretot quan celebrava la missa, moment en el que fins i tot se li canviava la veu”. I va  remarcar la profunda pietat del mossèn,  centrada en l’eucaristia, en la litúrgia de les hores i en el rosari de cada dia, sempre molt atent per ajudar els pobres.

Amb al cant del In paradisum deducant te angeli, i del Rosa d’abril es va donar el comiat a les despulles del mossèn. Abans, però, es va cantar amb la tonada del “Trobarem a faltar el teu somriure”, aquest poesia que el sacerdot resident Mn. Joaquim Vives va escriure per al mossèn.

Rep l’Adéu entendrit i admirable
dels qui amb tu hem viscut uns quatre anys
amb el rostre i el cor tan amables
tot sentint-nos de bo vers companys.

Treballaves amb llibres i llibres
a “Planeta”, a Alemanya i enllà…
Però el bon Déu bé et toca i vibres
i et prepares per ser capellà.

I ja en trenta-set anys que t’ordenes
de ta vida tu en fas noble do,
de vicari tu et dones i ofrenes
en el teu estimat Mataró.

I en l’església darrera, amb la mare
que tenies com sempre al costat,
ha crescut ton amor més encara
i amb un vol dalt del cel t’ha portat.

                                    Mn. Joaquim Vives