Missa exequial Mn. Jesús Sanz

0
111

El dia 29 de Juliol de 2009 morí Mn. Jesús Sanz Garcia
El dia 1 d’Agost a les 11 Missa exequial

Mn.Jesús Sanz nasqué a Barcelona, el 4 de gener de 1941. Prevere des del 30 de març de 1968. Vicari a Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí (1972), ecònom de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Sant Boi (1973), rector de Sant Vicenç de Mollet (1987), rector de Sant Josep de Badalona (1981), rector de Corpus Christi (2004) i administrador parroquial de Sant Carles Borromeu (2010).

            Entre altres càrrecs, fou Vicari episcopal de la Zona Pastoral 2, de Barcelona.ciutat, que compren els següents arxiprestats: Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Vilapicina, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Sants-La Marina, La Torrassa-Collblanc, L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Per raó del càrrec de Vicari Episcopal fou membre nat del Consell Presbiteral

        És tradició de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol celebrar una eucaristia concelebrada en sufragi dels mossens de la casa en ocasió del seu  traspàs. Com que Mn. Jesús Sanz va residir els darrers mesos a la casa, el dijous dia 1 d’agost de 2019, a les 11 hores, es va celebrar una missa en sufragi de la seva ànima a la capella de la Residència.

La va presidir Mn. Josep Serra, canonge de la catedral i director de la Residència, que va concelebrar amb els mossens residents. El varen  acompanyar a l’altar Mn.  Manuel Valls i Mn. Albert Torrens, dos bons amics de Mn. Jesús Sanz. Es varen proclamar aquestes lectures bíbliques; Apocalipsi 21, 1-7 (“La mort no existirà mai més”); Salm responsorial 22 (“El Senyor és el meu pastor”); Evangeli de Sant Joan 6,51-58 (“Qui menja aquest pa viurà per sempre”). .

            A l’homilia, Mn. Josep Serra va començar dient que no li era fàcil dir unes paraules en la missa en sufragi de Mn. Jesús Sanz, perquè era per a ell un amic entranyable, formava part,, amb ell, del mateix grup de revisió de vida. Va afegir que Mn. Jesús era un bon sacerdot que estimava l’’Església I que patia per ella, sobretot en els anys en els que va tenir el càrrec de Vicari episcopal. “Mn. Jesús Sanz no era perfecte, però sí que era un prevere molt sincer, molt humil i molt franc i proper sobretot als seus germans preveres”.

           “Mn. Jesús estimava i sofria, i es mantenia ferm en las fe cristiana, de la que ens ha deixat un gran testimoni de manera especial en l’acceptació de la seva llarga malaltia, que ell ha viscut amb lucidesa i ben unit a la passió de Crist fins al seu traspàs i la seva entrada en la vida eterna”.

        “El mossèn ens ha deixat un testimoni de fe, de pau, de germanor sacerdotal i de compromís en el servei als germans cristians més necessitats i més vulnerables. També ens deixa un exemple d’esperança, perquè va servir l’Església i les comunitats cristianes a les que fou enviat amb la mirada fixa en aquell cel nou i en aquella terra nova vers la qual caminem, com hem escoltat en la primera lectura: ‘Déu els eixugarà les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat’”.

        Després, comentant la lectura evangèlica, Mn. Josep Serra va dir que la caritat pastoral  per Mn. Jesús tenia la seva font en la vivència de l’Eucaristia, perquè tots tenim una gran necessitat del “Pa viu baixat del cel. Qui mernja aquest Pa viurà per sempre. Més encara: el Pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món”.

      “Mn. Jesús –va afegir Mn. Serra- també molt conscient de la necessitat d’alimentar-nos amb el Pa viu baixat del cel, amb l’Eucaristia, per tal de poder fer arribar a tots la Paraula i la Vida mateixa de nostre Senyor Jesucrist als fidels en totes les expressions de la caritat pastoral i de la vida eclesial”. I va cloure la seva homilia invitant a pregar perquè es compleixen en el mossèn difunt aquestes paraules de Jesús, escoltades en la lectura de l’Evangeli que s’havia proclamat: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”.

     Mn. Oriol Garreta, resident a la casa, va tenir cura de les peticions de la “pregària dels fidel  s”, demanant que Déu volgués perdonar a mossèn Jesús les seves infidelitats i l’acollís en el seu Regne. També va donar les gràcies a Déu pels dons que havia concedit al seu servent, en especial la seva sinceritat en el tracte amb els seus germans preveres i el seu testimoni d’acceptació cristiana de la seva greu malaltia.

      Acabada la pregària dels fidels, Mn. Josep Serra va dir unes breus paraules remarcant que “la música és sovint molt propera al sentiment religiós” i que, acomplint un desig que li havia manifestat Mn. Jesús, Mn. Ramon Viñas, un dels residents de la casa, interpretaria a l’orgue la Tocata i Fuga de J.S. Bach. Tots els presents varen escoltar la impecable interpretació de la peça de J.S. Bach. I, acabada aquesta, va continuar la celebració amb les pregàries de l’ofertori del pa i el vi de l’eucaristia.

     La missa es va cloure amb el cant del Rosa d’abril. Fem nostra aquesta petició de la exequial: “Concediu, oh Déu, al vostre servent Jesús, prevere, de poder contemplar a la llum de la glòria allò que ell va administrar aquí a la llum de la fe”.