Homilia / Exequies Mn. Joan E. Jarque

0
109

Homilia en la missa exequial pel repòs etern de Mons. Joan E. Jarque i Jutglar, Canonge de la Catedral de Barcelona
Catedral de Barcelona, dijous 12 de setembre de 2019, a les 13 hores

Lectures:

  • Romans 14, 7-12 (“Tant si vivim com si morim, som del Senyor”)
  • Salm 22 (“El Senyor és el meu pastor”).
  • Evangeli segons Sant Joan 14, 1-6.( “Jo sóc el camí, la veritat i la vida)

1. Salutació

Benvolgut Sr. Vicari General,
Sr. Degà i germans membres del Capítol Catedral;
Sr. Canonge i Director de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol;
Sr. Canonge i Prior de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat; vicaris episcopals;
directors del setmanari Catalunya Cristianasuccessors de Mons. Jarque: Mn. Manel
Valls, Mn. Ramon Octavi Sánchez i Mn. Jaume Aymar;
preveres i diaques concelebrants;
Molt Honorable President de la Generalitat Quim Torra;
Ex-president de la Generalitat Jordi Pujol;
Digníssimes autoritats: Secretari del Govern de la Generalitat, Sr. Víctor Cullell;
Secretària General de la Presidència, Sra. Meritxell Masó; Director General d’Afers
Religiosos, Sr. Marcel·lí Joan; Honorable ex-conseller de la Generalitat Francesc Homs;
germana, familiars i amics de Mons. Jarque;

estimats germanes i germans en Crist

Us trameto un condol ple d’afecte de part del Cardenal Arquebisbe Joan Josep Omella, del Cardenal Arquebisbe emèrit Lluís Martínez Sistach i del germà Bisbe auxiliar Antoni Vadell, tots tres impossibilitats d’assistir en aquesta missa exequial on encomanem Mons. Joan Evangelista Jarque i Jutglar a la misericòrdia del Senyor, Ell que és compassiu i benigne, ric en l’amor.
Ens hem aplegat en aquesta Catedral, l’Església mare de la nostra arxidiòcesi
barcelonina, per donar el nostre comiat a un nostre molt bon germà gran, prevere, que darrerament ha viscut a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, des que va deixar, fa un temps, el seu darrer càrrec pastoral en el seu llarg i intens itinerari al servei de l’Església, el seu servei com a capellà de la Casa de la Santa Creu, de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, tan estimades i recordades precisament a l’esmentada Residència, de la qual en varen tenir cura durant molts anys.

2. “Tant si vivim com si morim, som del Senyor”.

La providència del Senyor ha fet que la “germana mort”, com diria Sant Francesc
d’Assís, hagi visitat sobtadament el nostre germà prevere, Mons. Jarque: un prevere de “cor inquiet”, com diria Sant Agustí; un prevere lliurat amb saviesa i bonhomia a la comunicació de “l’alegria de l’Evangeli”, tal com ens anima el Papa Francesc.
Sí, la “germana mort” l’ha visitat ahir dimecres, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, la “dolça Catalunya, pàtria del meu cor” com fa la popular cançó tan nostrada i estimada.
Hem escoltat aquestes paraules de Sant Pau a la primera lectura: “Cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor”.
Voldria recordar que aquestes paraules s’han acomplert en el nostre estimat Mons. Jarque. No voldria caure en el gènere de l’elogi fúnebre, que la litúrgia catòlica, ben sàviament, desaconsella, però el seu itinerari pastoral té tantes varietats de llocs i missions, que bé justifica recordar-lo breument, perquè aquest itinerari tan inquiet, tan entusiasta, tan servicial, al llarg de 91 anys, va ser l’ofrena que ell va fer al Senyor. Fem-ne ara memòria agraïda a la llum de la Paraula de Déu proclamada i a redós de l’altar eucarístic.

L’enyorat mossèn que avui acomiadem, nasqué a Barcelona en el si d’una família
sòlidament cristiana. Visqué una circumstància que ell només citava als amics i en molt poques ocasions: el seu pare fou assassinat durant la persecució religiosa dels anys 1936-1939. Estudià en el nostre Seminari, on entrà- en el Seminari Menor- l’any 1939.
Fou vicari de diverses parròquies (Santa Maria de Capellades, Sant Esteve de Parets del Vallès, Mare de Déu dels Desemparats del barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i Mare de Déu del Carme de Barcelona), i rector de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons, on manifestà el seu gran amor a Catalunya, la seva estimada terra natal. Algun dels mossens aquí presents em consta que van assistir a la seva entrada en aquesta parròquia d’aquest petit poble del Penedès (és Mn. Lluís Bonet). Fou professor de religió a l’Escola del Mar, a l’Escola Betània i a altres centres. Fou consiliari dels Minyons Escoltes, al costat de companys com Mn. Francesc Malgosa, amb qui anys més tard fundarien junts el setmanari Catalunya Cristiana Ell, home d’estudi, es doctorà a la Facultat de Teologia de Friburg, a Suïssa, amb una tesi sobre el pensament del jesuïta P. Teilhard de Chardin. Al recordatori que rebrem en cloure aquesta celebració trobarem precisament la següent reflexió teilhardiana treta de la seva famosa obra La Missa sobre el món: “Aquell que haurà estimat apassionadamentJesús amagat en les forces que fan morir la Terra, la Terra, en el moment de defallir,l’abraçarà maternalment en els seus braços de gegant i, amb ella mateixa, es despertarà enel si de Déu”. Així confiem que “es despertarà” el traspassat Mons. Jarque: “en el si de Déu”. Ell connectà, gràcies sobretot al seu do per aprendre diversos idiomes, amb teòlegs com Romano Guardini, Karl Rahner, el Cardenal Journet i l’aleshores jove teòleg bavarès Joseph Ratzinger –futur Papa Benet XVI-, és a dir, que connectà amb la teologia que va tenir tanta influència en el Concili Vaticà II. L’any 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, on va tractar al seu gran amic, el Sr. Ramon Sugranyes de Franch. El 1969 va passar a treballar a la Cúria Romana, on fou membre de la Comissió Pontifícia per als Mitjans de Comunicació Social, una vocació que sempre va tenir i que el portà a fundar, com ja hem dit, el setmanari Catalunya Cristiana. També va ser elegit secretari general de la UCIP, és a dir, la Unió Catòlica Internacional de Periodistes, que reafirmà en ell la seva vocació al servei de la comunicació en l’àmbit eclesial.
L’any 1975 retornà a la nostra arxidiòcesi, acollit pel Cardenal Narcís Jubany, que li confià la direcció de la Delegació Episcopal per a l’Apostolat Seglar. Fou, durant 40 anys, Prior de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Canonge de la Catedral i professor de Cristologia a l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona.
Ja gran, i com un signe del seu “cor inquietum”, de la seva inquietud espiritual, va residir durant dos anys a París, per prendre contacte amb una institució inspirada en el monacat cristià, però amb la connotació de fer present aquests nous monjos en el context urbà i en les grans ciutats d’avui. Els seus darrers anys els ha viscut a la Residència Sacerdotal, acollit per tots com un germà venerable, i escrivint les seves “Memòries”, en les quals hi treballà fins el passat dimarts, vigília de la seva mort.

3. El Senyor ha estat el seu Pastor

Aquesta ha estat la vida i la mort del nostre enyorat mossèn. Una vida que ha esdevingut una ofrena agradable al Senyor, ben unit al qual “no ens manca res”. Ell ha viscut empeltat en el Senyor, com a expressió de la seva fe en Crist, el Bon Pastor, Camí, Veritat i Vida. Ha fet fruitar els dons rebuts, ha posat les seves qualitats al servei de Jesucrist i de la seva Església.
L’Esperit Sant s’ha servit del seu cor inquiet i apassionat per la causa de l’Evangeli. Mons. Jarque, adherit del tot a Crist, Camí, Veritat i Vida, tenia clar que com a prevere, a imatge del Bon Pastor, li pertocava proclamar sense parar la Paraula de Déu, comunicar-la de cor a cor, per evangelitzar tot difonent l’alegria de l’Evangeli. Ell la va saber traduir de manera que toqués els cors, sense ni alterar-la ni disminuir-la, tot fent novament el gest d’ofrena de Jesús a la Cena, els seus gestos de perdó envers els pecadors. Mons. Jarque tenia clar que ser prevere no és solament un càrrec que hem rebut, ni només una mena de funció qualificada a complir al servei del Poble de Déu ja que els ministres ordenats no som mai, ni hem d’esdevenir mai, uns funcionaris. Perquè en el nostre ésser mateix, per l’ordenació, hem estat marcats i configurats a Crist Sacerdot
per actuar en nom seu, el Bon Pastor, servint el Senyor amb alegria, amb modèstia i humilitat, ja que es tracta d’un do rebut, d’una gràcia immerescuda, d’un regal del Senyor rebut per al servei als germans i germanes, compartint “goigs i esperances, tristeses i angoixes” (GS 1), gràcia, en definitva. de la qual mai no som prou dignes.
Mons. Jarque, ens deixa fruits ben evidents en la nostra realitat eclesial, com el setmanari Catalunya Cristiana, que ell va fundar i va dirigir en una primera etapa no absenta de dificultats. Però ha estat una empresa en la que ell va creure i que va menar sàviament fins a la seva consolidació, no pas com a franctirador sinó comptant amb l’ajuda de fidels col·laboradors, entre els quals l’enyorat Bisbe auxiliar Mons. Joan Carrera, al cel sigui.
Donem gràcies a Déu, doncs, com ens recomana la litúrgia, “per tots els beneficis que li heu fet durant la seva vida mortal”: la seva vocació a la fe cristiana, la seva vocació al ministeri presbiteral, la seva vocació a la comunicació… I també –com afegeix la pregària del comiat final– “per haver-nos donat així a nosaltres un senyal de la vostra bondat i de la comunió dels sants en Crist”.
Confiem a la misericòrdia del Senyor la seva vida inquieta, tan apassionada i tan creativa, a fi que, unit al misteri pasqual de Jesucrist i “portat a les espatlles del Bon Pastor pugui ser acollit a l’assemblea dels sants”.
Els germans canonges i els fidels d’aquesta Catedral recordem a Mons. Jarque gaudint del cant de la pregària de les Laudes dels diumenges i festes, o presidint la Missa Conventual, estimant la litúrgia tot celebrant “en esperit i en veritat”. Escau molt bé a la vocació cristiana, sacerdotal, intel·lectual i comunicativa de Mons. Jarque el cant gregorià amb el que li donarem el nostre comiat:
“Que els àngels t’acompanyin al paradís, que a la teva arribada et rebin els màrtirs i et facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem.
Que el cor dels àngels t’aculli, i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern”.
I que Santa Maria, Morena de la Serra, de Montserrat estel, patrona de les diòcesis amb seu a Catalunya, l’aculli sota el seu mantell maternal, il·lumini la nostra catalana terra i guiï a Mons. Joan Evangelista Jarque i Jutglar cap al cel.
Amén

Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe auxiliar de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí