Missa exequial per Mn. Joan E. Jarque

0
78

Dia 11 de setembre de 2019 morí Mn. Joan E. Jarque
El dia 17 de setembre a les 11 Missa exequial

L’esquela publicada a la premsa el dia 12 de setembre de 209, deia això: “Mons. Joan E. Jarque Jutglar, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, canonge emèrit de l’Excelentíssim Capítol Catedral i prior de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1977-2019) ha mort en la pau de Crist, a l’edat de 91 anys, el dia 11 de setembre de 2019. El senyor cardenal arquebisbe, el senyor cardenal arquebisbe emèrit, els senyors bisbes auxiliars, els preveres i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies tindran lloc avui dijous a les 13 hores a la catedral de Barcelona”.

Mons. Jarque nasqué a Barcelona el dia 3 d’octubre de 1927. L’any 1939 va iniciar els estudis al Seminari Menor i, acabats els estudis de les Humanitats, passà al Seminari Conciliar. Fou ordenat prevere el 4 de març de 1951 a la basílica de Sant Josep Oriol, de Barcelona. Fou vicari de Capellades (1951), de la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats (1953), de Parets del Vallès (1953( i de Nostra Senyora del Carme (1955)..

L’any 1963 es doctorà en teologia a la Universitat suïssa de Friburg (1969) i  preparà una tesi de teologia pastoral amb Karl Rahner i Romano Guardini sobre Foi en l’homme. L’apologétique de Teilhard de Chardin (París 1969)

El 1953 havia estat nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya i va fer classe de religió a l’Escola del Mar, Betània i altres centres. Fou nomenat rector de Pontons, a la comarca del Penedès (1955). El 1963 fou elegit consiliari internacional del Moviment Internacional dels Intel·lectuals Catòlics (Pax Romana). El 1969 va ingressar a la Cúria Romana, on fou membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social. El 1972 va ésser elegit secretari general de la Unió Catòlica Internacional de Periodistes (UCIP).

El 1975 retornà a la diòcesi de Barcelona, i el cardenal Narcís Jubany el nomenà delegat episcopal per a l’apostolat seglar i prior de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat. El 1978, amb mossèn Francesc Malgosa, fundà el setmanari Catalunya Cristiana. El 1994 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona i professor de Cristologia de l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona.

Ha publicat una bibliografia de Teilhard de Chardin, llibres de pregàries  i càntics (Pontons 1958), La fe de l’home avui? La resposta de  Teilhard de Chardin (Barcelona 1970) i Afinant (Barcelona 1986), recull dels seus escrits setmanals a Catalunya Cristiana. Els darrers anys preparava la publicació de les seves Memòries.

Missa exequial a la  catedral

La missa exequial la va presidir C, bisbe auxiliar de la nostra diòcesi, amb el que varen concelebrar trenta preveres, entre els quals hi havia Mn. Joan Galtés, Pro-vicari general de la diòcesi; Mn. Santiago Bueno, Vicari judicial de la diòcesi; els Vicaris episcopals, Mn. Salvador Bacardit i Mn. Antoni Casas; membres del Capítol de canonges de la catedral, amb el seu degà, Mn. Josep Ramon Pérez;; els exdirectors de “Catalunya Cristiana”, Mn. Manuel Valls i Mn. Ramon-Octavi Sánchez; el director actual, Mn. Jaume Aymar. Entre els preveres hi havia també un grup pertanyent a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, amb el director de la Casa, el canonge Mn. Josep Serra. Mn. Jarque fou acollit a la residència sacerdotal els últims temps de la seva vida. El canonge Josep Vives va actuà com a mestre de cerimònies i el diaca adscrit a la catedral Mn. Ramon Ollé va actuar com a diaca i va proclamar l’Evangeli. El també diaca Mn. Aureli Ortín, va fer les peticions de la pregària dels fidels.

Els alumnes del Seminari Conciliar amb els seus formadors varen participar en la missa exequial situats en el cor de la catedral, acompanyant el fèretre de Mn. Jarque.

Entre als assistents a la celebració hi havia la germana de Mn. Jarque, acompanyada d’altres familiars i de nombrosos amics del mossèn. La representació d’autoritats la va encapçalar el president de la Generalitat, Quim Torra; amb  l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; el secretari del Govern de la Generalitat, Víctor Cullell; la secretària general de la Presidència, Meritxell Masó; el director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan; i l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, entre altres representants..

Es varen proclamar aquestes lectures bíbliques: Romans 14, 7-12; Salm 22 i Evangeli de sant Joan 14, 1-6. L’homilia la va fer Mons. Sergi Gordo.

Va tenir cura dels cants gregorians i de polifonia religiosa el cor Francesc Valls. La missa es va iniciar el cant del “Requiem aeternam” i es va cloure amb el cant ambé gregorià “In paradisum”, al que va seguir el cant pels assistents del popular “Rosa d’abril”, mentre el fèretre amb les despullés mortals de Mn. Jarque eren acomiadades a la porta principal de la catedral. Abans, Mn. Ramon Ollé pronuncià unes breus paraules al final de la missa, invitant tothom a viure la fe i l’esperança i afegó que el dol es donava per acomiadat.

Celebració exequial a la Residència Sacerdotal

A la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol es va celebrar una missa en sufragi de Mn. Jarque el dimarts 17 de setembre de 2019, a les 11 hores. Presidí el cardenal Lluis Martínez Sistach, que va concelebrar l’eucaristia amb els sacerdots residents. El varen assistir a l’altar Mn. Josep Serra, canonge i director de la Residència sacerdotal, i Mn. Xavier Rius, diaca adscrit a la catedral de Barcelona.

Varen participar també en la celebració familiars i amics del mossèn i un grup de religioses de la Santa Creu, ja que mossèn Jarque fou el capellà de la Casa de la Santa Creu a Horta, una obra que porten aquestes religioses.

Es varen proclamar aquestes dues lectures: Romans 6,3-9 (Crist, Pa de vida”) i Evangeli de sant Joan 6, 51-58 (“Qui menja aquest Pa viurà per sempre”), llegides respectivament per Mn. Casas Baqué i Mn. Xavier Rius. 

A l’homilia, el cardenal, en primer lloc, va invitar tota la comunitat  donar gràcies a Déu per la llarga vida (91 anys), per la seva vocació cristiana i per la seva vocació sacerdotal i pels diversos ministeris parroquials que va exercir en l’àmbit de la nostra diòcesi també a la Cúria Romana i en els diversos càrrecs que va exercir en institucions com Pax Romana i la UCIP. Va esmentar també la fundació de Catalunya Cristiana i les seves inquietuds intel·lectuals i pastorals, manifestades al llarg de tota la seva vida, així com el seu amor a la nostra terra catalana.

Després, el cardenal es va centrar en el comentari de les dues lectures bíbliques, explicant el sentit baptismal de tota la vida cristiana i la centralitat de l’eucaristia en la vida cristiana i, de manera molt especial, en la vida del sacerdot i en el seu ministeri pastoral. L’eucaristia ens divinitza i ens prepara, ja des d’ara, per assolir la vida eterna, per la misericòrdia de Déu. I demanà per a Mn. Jarque, citant l’oració per als preveres difunts, “que ara pugui contemplar a la llum de la glòria allò que aquí va administrar a la llum de la fe”.

Va dirigir els cants Mn. Xavier Casas Ros, que foren sobretot cants en gregorià, com el cant del “Requiem aeternam”, a l’inici de la celebració. Llegí la pregària dels fidels Mn. Joan Ballús i l’organista fou el també resident Mn. Ramon Viñas.

La celebració es va cloure amb el cant del “Rosa d’abril”. Abans, però, es va cantar (amb la música de la cançó “Trobarem a faltar el tu somriure”) aquesta poesia que va dedicar a Mn. Jarque el seu company de residència Mn. Joaquim Vives, o que deia el que segueix.

A la Vila de Gràcia, tan bella,
vares néixer el segon de set fills,
uns quants anys ben a prop de la guerra
que matà el teu bon pare i a mils.

Jovenet vas entrar al Seminari
per aprendre al costat dels amics
les lliçons d’un bons mestres prou savis
les ciències de l’esperit.

A Pontons de rector, a Vilafranca,
Catequesi, a Suïssa, doctor.
Vas fundar Catalunya Cristiana
amb Mn. Cesc Malgosa, escriptor.

Has viscut any i mig amb nosaltres,
tots t’hem vist les millors qualitats.
Ai, Adéu, germà afable,
puja al cel que el bon Déu t’ha cridat.

Mn. Joaquim Vives