Diumenge de Rams (28/03/2021)

0
27

Diumenge de Rams (28/03/21)

 

            Amb la celebració del Diumenge de Rams ens endinsem en la Setmana Santa. Aquesta setmana  ha de ser contemplada en el seu conjunt i des de la perspectiva de la resurrecció del Senyor, que li dóna sentit i la culmina. Però és molt important aturar-se i aprofundir en els misteris de la vida de Nostre Senyor que la litúrgia ens va presentant en les diverses celebracions. Enguany hem recuperat part de la normalitat i podrem celebrar els oficis a les esglésies amb fidels fins a un terç de l’aforament, i això és molt millor que la situació de confinament de fa un any. Donem-ne gràcies a Déu! Tot i això, no podran fer les processons, els viacrucis i les típiques concentracions a les places i els carrers que tenien lloc aquests dies, especialment el Diumenge de Rams i el Divendres Sant.

 

            Les restriccions segueixen essent font de contrarietat i d’incomoditat en bona part de la població. Uns perquè no podran participar o contemplar tantes manifestacions de pietat popular que han quedat suprimides; d’altres per les limitacions en els desplaçaments a la recerca d’un descans merescut o en les activitat de turisme; d’altres per les causes més diverses. D’altra banda, tot i que es pot entreveure el començament del final del túnel i les vacunes es van administrant a poc a poc, el cert és que els contagis es segueixen produint i en alguns casos, produeixen morts. Tots en som testimonis  als nostres entorns de familiars i d’amics.

 

I és que aquesta pandèmia ha posat de manifest que l’ésser humà del nostre temps té moltes coses en comú amb el de qualsevol època. Aquesta malaltia ens ajuda a prendre consciència de la realitat més profunda de la condició humana, del fet que som criatures extraordinàries, capaces de les conquestes científiques i tècniques més grans, però al mateix temps criatures contingents, fràgils, vulnerables, que poden ser posades en qüestió per un virus petit. En definitiva, som criatures que cerquen una vida feliç i plena, una vida per sempre, més enllà de les limitacions de la malaltia o de la mort. És que, en definitiva, som pelegrins en  recerca de sentit, en recerca d’infinit.

 

            Avui commemorem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, acompanyat pels deixebles i aclamat amb entusiasme per la multitud que el saludava com a Messies i Rei d’Israel, com el Fill de David que ve en nom del Senyor.  Aquells homes ignoraven que Jesús havia arribat a Jerusalem per a iniciar la via dolorosa cap a la mort. La seva entrada com a rei de pau a la ciutat santa no era per a regnar a la manera en que regnen els reis i senyors de la terra. Arriba a Jerusalem per a sofrir la passió i la mort, per a regnar des de la creu, donant la vida per la salvació de tots. És culminació del procés d’humiliació del Fill de Déu, que es fa home per nosaltres i per la nostra salvació, i ens obre el camí  que porta a participar de la vida de Déu.

 

            Aquesta pandèmia esdevé una prova difícil per a l’autosuficiència de l’ésser humà, i pot esdevenir una ocasió per girar la mirada envers Déu, demanant la seva gràcia per a donar una nova orientació a la vida, i girar la mirada vers els germans, amb els que compartim el camí. L’home d’avui és poc propens al sacrifici, sol tenir poca capacitat per a suportar el dolor, i està assetjat per la temptació de suprimir-lo fins i tot posant fi a la pròpia vida quan li sembli que no val la pena de seguir endavant. Demanem al Senyor, en aquests dies, que el misteri del dolor redemptor de Crist que celebrem per Setmana Santa ens ajudi a fer front als sofriments  i les proves que es presenten al llarg de la vida amb fermesa, amb humilitat, amb pau interior, conscients de la presència de Crist ressuscitat que camina al costat nostre.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Origen del contingut